Tenim idees, fem el que pensem.

Per la protecció del Parc Natural de Collserola, moratòria a les 16 portes

2012-02-14T13:16:00.000+01:00

Després d'assistir al taller de les portes de Collserola que va tractar sobre les 4 portes que tenim al districte d'Horta-Guinardó, el grup d'entitats del districte que estem treballant per defensar una Collserola verda hem volgut expressar el nostre malestar vers el procés.

L’AEH-G denuncia la poca transparència del procés participatiu de les 16 portes

L’Assemblea d’Entitats d’Horta-Guinardó vam participar al taller de les 16 portes de Collserola que es va celebrar el dijous 9 de febrer a Torre Jussana, compartit entre Gràcia i el nostre districte, i organitzat per l’Ajuntament de Barcelona. És arran, precisament, de la nostra participació i de constatar el suport general a la defensa dels valors mediambientals de Collserola manifestat pels assistents, que volem fer les consideracions següents:

1. Denunciem el procés que s’ha desenvolupat fins ara, així com la metodologia emprada en el taller, perquè ha estat poc transparent i no ha afavorit una participació real del moviment veïnal i del teixit associatiu. La divisió i subdivisió del taller en diversos eixos temàtics va impedir que es desenvolupés un debat global del projecte i que els participants poguéssim intervenir-hi d’una manera tranversal i no condicionada, entre ells també els equips multidisciplinars seleccionats en el concurs que tenien prohibit parlar.

2. Insistim que Collserola és un Parc Natural, tal com ho constata la declaració aprovada l’any 2010, i no un parc metropolità o un parc central. El més important per protegir el Parc Natural de Collserola és la redacció i aprovació del Pla Especial de Protecció, pendent des de fa dos anys. Fins que aquest Pla no entri en vigor s’ha de descartar tota mena d’actuacions a Collserola, la qual cosa implica, per tant, una moratòria al projecte de les 16 portes.

3. Reafirmem el nostre rebuig a qualsevol operació de construcció de nous equipaments, aparcaments, etc. dins l’espai natural de Collserola i/o en les franges limítrofes o zones coixí. Els límits del Parc s’han de naturalitzar, han de ser espais verds per gaudir de la natura des del respecte al Parc. Aquesta va ser una opinió expressada per la majoria dels participants al taller i volem que sigui respectada i tinguda en compte.

A Horta-Guinardó defensem una Collserola verda

2012-02-10T13:19:00.000+01:00

Manifest Horta-Guinardó

A Horta-Guinardó defensem una Collserola verda

El projecte de les “16 portes” de Collserola, publicitat des de l’Ajuntament de Barcelona com un dels gran reptes urbanístics de la ciutat, presenta molts interrogants que fan témer intervencions futures gens desitgables. És per això que compartim les reivindicacions del manifest “Baixem entre totes Collserola a la ciutat?”, impulsat per diverses entitats de Nou Barris i de ciutat, i defensem la necessitat que els veïns i les veïnes facin sentir les seves veus en la preservació de la integritat natural dels ecosistemes de Collserola.

L’esquema director del concurs obert fa mesos descriu la Serra de Collserola com a Parc central de la conurbació, la qual cosa es contradiu amb la declaració de Parc Natural, obtinguda l’any 2010. És incomprensible i del tot sospitós que fins ara tot el procés s’hagi fet a corre-cuita, sense que abans no s’hagi redactat el Pla Especial de Protecció i d’Usos del Parc Natual. La falta d’aquest Pla hauria de ser, de fet, motiu suficient per a una moratòria total del projecte. I més encara, si tenim en compte que s’ha exclòs en primera instància la participació del moviment veïnal i del teixit associatiu de la ciutat, que tant va lluitar per aconseguir que Collserola fos declarada Parc Natural.

L’Ajuntament encara no ha aclarit quina partida pressupostària dedicarà al projecte, però ens sorprèn negativament que hagi impulsat una iniciativa tan ambiciosa com aquesta en un context de retallades socials i d’atacs als serveis públics com la santitat i l’ensenyament. Quin pes hi tindrà la iniciativa privada, en tot això?

D’aquest projecte, ens preocupa especialment la manca d’una visió global i naturalística del Parc Natural de Collserola per part dels tècnics municipals, els jutges i bona part dels concursants. També ens preocupa que els equips multidisplinaris estiguin dominats per una visió urbanitzadora pròpia del seu ofici, i que encara no sapiguem qui formarà el jurat encarregat de decidir quins seran els projectes guanyadors. En tot cas, considerem que qualsevol tipus d’actuació que s’hi pugui arribar a fer, hauria d’anar precedida d’un informe d’impacte ambiental, i s’hauria d’allunyar totalment de la lògica constructora i especulativa i de la massificació turística. Els fràgils sistemes naturals del parc se’n podrien veure fortament afectats.

És en aquest sentit que rebutgem la construcció de més aparcaments, l’obertura de nous vials, la construcció d’equipaments en zones limítrofes i que el ciment domini les franges de transició al Parc Natural de Collserola. Aquestes franges han de ser tractades i conservades com la resta de l’espai natural. La cobertura de la Ronda de Dalt podria contribuir a relligar les franges amb la resta de Parc, però per això és necessari que hi predomini el verd. Volem que s’aposti pel transport públic, que els equipaments necessaris reclamats pel veinatge es facin dins dels barris i que les zones que fan de coixí siguin verdes, amables. Ens oposem frontalment a la MAT i al seu pas per Collserola.

A Horta-Guinardó ens afecten directament quatre portes: la de Sant Genís (núm. 8), la de Montbau (núm. 9), la d’Horta (núm. 10) i la de Canyelles (núm.11), que compartim amb Nou Barris. Pel que fa a les tres primeres, proposem les mesures següents:

■Porta de Sant Genís:

■Recuperació de l’aparcament disuasori de la Llosa.
■Servei de microbús. Augmentar l’horari i la periodicitat del 112.
■Desafectació dels habitatges dels carrers Cànoves i Natzaret.
■Passeig de les Aigües. Realització del tram final amb paràmetres no agressius i menys costosos.
■Recuperació de l’antic camí del fondo de la vall del Bacallà, des del carrer Cànoves, passant per l’aparcament del camp de futbol, fins al revolt de la carretera de la Rabassada.
■Plantada d’arbres a l’esplanada annexa al camp de futbol, que avui fa d’aparcament, la qual podria esdevenir l’entrada del camí del fondo.
■Adequar el camí que del carrer Natzaret s’enfila fins a can Soler.
■Can Soler per al barri, com a equipament autogestionat per les entitats.
■Recuperar com a horts urbans i zona de parc-coixí les feixes d’antigues terres de conreu del carrer Natzaret fins a la carretera de la Rabassada.
■Senyalització de tipus naturalístic referents a la flora i la fauna.

■Porta de Montbau:

■Servei de microbús per reforçar l’arribada amb tranport públic a la porta.
■Entorn de la Font de la Llet. Recuperació i arranjament del camí que hi arriba des de Sant Cebrià.
■Entorn de la Font de la Cabra. Recuperació i arranjament del camí que la connecta amb la font de la Llet.
■Accés a Collserola des del carrer Harmonia. Arranjament i revisió de senyalitzacions en aquest indret. Vigilància d’abocadors incontrolats.
■Horts urbans ubicats on ja n’hi havia hagut d’espontanis: al torrent de Generet, a sota de la font de la Cabra i al d’en Duran, just abans del parc de les Heures.

■Porta d’Horta:

■Recuperació del patrimoni històric del Palau del Laberint com a equipament.
■Servei de transport públic fins a la porta.
■Desafectació de les reserves de sòl destinades al Túnel d’Horta, amb la qual cosa ja no seria necessària la reestructuració del nus Rda. de Dalt/ Horta Cerdanyola.
■Creació d’horts urbans a la zona delimitada entre el velòdrom i les cotxeres.
■Arranjament dels camins entre la zona de can Notari i el camí de les Aigües, les seves fonts i la senyalització.
■Creació d’una línia d’autobús Horta/ Cerdanyola que funcioni els caps de setmana i festius, amb parades als punts d’inici d’excursions i passejades.

En relació amb la porta de Canyelles, donem suport al model participatiu engegat pels veïns i les veïnes de Nou Barris i a les propostes de microintervencions com a reposta a quaselvol projecte desorbitat. Entenem que tan sols amb una nova manera de relacionar-nos amb la natura, és a dir, establint un diàleg basat en el respecte entre la ciutat i Collserola, podrem preservar el nostre present i futur.

Assemblea d’entitats d’Horta-Guinardó. Gener 2012
hg.collserolaverda@gmail.com

Que no ens retallin el futur!

2011-05-17T10:25:00.000+02:00

Et retallen cultura. Et retallen sanitat. Et retallen pensions. Et retallen sous. Et retallen drets. Et retallen beques. Et retallen espais verds. I no els tremola el pols ni els canvia el gest. Ningú pot retallar el teu futur!

Ara és hora de sortir al carrer i mobilitzar-se, de sindicar-se i organitzar-se als llocs de treball i a les cues de l'atur, de lluitar pel CAP d'aprop de casa i de no tan aprop, de participar a l'AMPA o a les assembles d'estudiants de les escoles, instituts i universitats, és hora de lluitar per l'estat del benestar que tant ha costat construir i que ens volen arrabassar amb l'excusa de la crisi.

Ara és hora també de votar el que sents i el que ets, és hora de votar ICV-EUiA.

Ja tenim Programa d'ICV-EUiA per Horta- Guinardó

2011-05-04T19:00:00.005+02:00

Canditates i candidats d'Horta-Guinardó: Anna González, Joan Vallvé, Elsa Blasco, Anna Mir i Juan Manuel Velasco.

Programa electoral d'ICV-EUiA a Horta- Guinardó

Fet el balanç del mandat a Horta- Guinardó, ha arribat el moment de donar a conèixer les nostres propostes, d’ICV-EUiA, per als propers quatre anys.

Després de 8 anys en que ICV-EUiA hem encapçalat la regidoria del districte d’Horta- Guinardó de la mà de l’Elsa Blasco, podem expresar la nostra satisfacció per la feina feta, s’ha fet molt, però encara volem fer molt més.

Hem avançat profundament en accessibilitat, en nous equipaments, en la recuperació d’edificis i espais emblemàtics, en la memòria democràtica, en participació, i en el suport i la col·laboració amb les entitats i associacions del districte. Els valors d’esquerres, ecologistes i feministes, s’han fet notar a Horta- Guinardó, però encara ens queden molts projectes per impulsar i tirar endavant.

A Horta-Guinardó, ICV-EUiA ha marcat la diferència amb l’Elsa Blasco al capdavant. Els propers quatre anys volem continuar marcant la diferència al districte i a la ciutat.

Ningú pot retallar les teves idees

2011-05-03T21:29:00.003+02:00

No podem decidir a quines coses ens enfrontem. El que sí que podem decidir com ens enfrontem a les coses.

I també amb qui les enfrontem, qui ens mereix confiança per tirar endavant.

Jo ho tinc clar, jo amb en Ricard Gomà.

amb la sanitat no

2011-04-12T17:52:00.008+02:00

El Govern de les retallades de CIU, s’ha quedat sol amb les tisores a la mà per retallar la sanitat pública de Catalunya.

Miquel Vilardell, president del Col·legi de Metges de Barcelona i que presideix el Consell Assessor del Govern de Mas pel que fa a la sanitat, ha fet pública la seva oposició a les mesures que des de la conselleria de Boi Ruiz es pretén impulsar.

Unes mesures que s’estan plantejant de forma totalment improvisada, sense criteri, traslladant la responsabilitat de retallar als centres sanitaris, i sense un projecte clar al darrera.

Unes retallades que a més s’estan produint sense l’assessorament dels experts, vista la reacció de Miquel Vilardell que podeu escoltar clar i català fent clic a l’enllaç: declaracions de Miquel Vilardell.

I per si fos poc, a més, Francesc Homs, portaveu del Govern ha estat mentint descaradament intentant fer creure que la tisorada no afectava la qualitat del servei!

Avui sembla que CIU intenta fer marxa en darrera i desdir-se d'algunes mesures. Ja veurem en què quedarà tot plegat.

La conclusió, tenim un Govern de CIU a la Generalitat sense projecte, sense criteri, i sense vergonya.

darrera del SI

2011-04-06T18:14:00.008+02:00

Em molesta l’actitud d’alguna gent d’ERC en relació a la consulta sobre la independència de Catalunya que es celebrarà el 10 d’abril.

En primer lloc, em molesta que s’apropiïn la consulta. Una consulta ciutadana impulsada per molta gent, alguns vinculats a ERC és cert, però també gent independent no vinculada a cap partit i molta gent d’altres àmbits, també gent d’ICV que en alguns casos ha acabat abandonant al veure com ERC els utilitzava políticament.

M’indigna que des d’ERC s’intenti instrumentalitzar la iniciativa ciutadana, i que es vulgui convertir el procés en un suposat èxit del partit. Suposo que arrel del procés hauran aconseguit alguns nous militants, però pel camí també hi ha gent a qui ha molestat aquesta manera de fer.

També em molesta l’actitud a partir de la qual alguna gent d’ERC critiquen la postura de Joan Herrera o d’altra gent d’ICV. Nosaltres tenim clar que dins d’ICV, hi ha diverses sensibilitats, i no ens suposa cap problema que alguna gent decideixi no participar de la consulta i en canvi altres puguem fer-ho. En Ricard Gomà i la Dolors Camats, per posar alguns exemples de pes, ja han expressat que hi participaran. De fet, jo celebro que al meu partit es respectin i es visquin amb tota normalitat les diverses opcions.

És cert que la consulta no contempla l’opció federalista que és l’aposta majoritària a ICV. Aquest és el motiu principal de l’abstenció d’alguna gent com Joan Herrera. Però també és cert que no estem parlant d’un referèndum vinculant. Si ho fos ja en parlaríem! Aleshores un SI o un NO com a úniques opcions seria inacceptable.

Dit això, a mi em sembla que sempre que hi ha possibilitat de participar i expressar la voluntat del poble, és bo tenir-hi veu, encara que sigui amb un vot en blanc. De fet, jo ja he votat, ho vaig fer de manera anticipada perquè amb la nena ja se sap que a darrera hora sempre hi ha imprevistos. I a més he votat que SI.

Ho dic públicament perquè no vull que ERC s’apropiï el meu vot. Que quedi clar que darrera del SI a la independència no sols hi ha independentistes d’ERC, també hi ha molta gent que mai no els votaríem, i gent que tenim un altre projecte polític, en el meu cas el projecte ecosocialista d’ICV.

10% retallada 0% criteri

2011-04-01T11:40:00.001+02:00

Estic assistint, cada dia més indignada, a les retallades indiscriminades de CIU. La tisorada general és una mostra clara de la falta de criteri del govern de CIU a la Generalitat. No sols és tracta d’un govern sense capacitat de prioritzar i mantenir allò que és imprescindible, sinó que a més avui podem dir que els qui estan governant el país no tenen cap sentit de la justícia ni de l’equitat.

Certament, plantejar una retallada generalitzada del 10% o la xifra que sigui, de manera indiscriminada a tots els departaments és una irresponsabilitat i atempta contra els serveis bàsics, la sanitat, l’educació, la justícia... Que ens hem begut l’enteniment? Doncs sembla que si.

CIU esta aprofitant l’excusa de la crisi per retallar l’estat del benestar i carregar-se els serveis públics que ni Mas, ni Duran no utilitzen perquè ells, “pel bé del país” van a la privada. La perversió del discurs del govern de la Generalitat és tant gran que ens pretenen fer creure que no hi ha més remei que carregar-se els serveis públics per salvar els catalans però alhora ens volen fer creure que cal desgravar les mútues privades perquè fan un “gran servei” i ampliar els concerts amb centres educatius que segreguen l’alumnat (nens i nenes separats no fos cas...) mentre retallen els serveis de les escoles públiques.

La conclusió és que no hi ha diners per als serveis públics però si per a les privades. I no és pas que el servei privat ens surti més barat! És que ja els està bé desmantellar el sistema públic, uns serveis de l’estat del benestar que no interessen, que no fan negoci. Això si, sempre vestint-ho de catalanitat, fent el que convé als catalans??? Quines penques!!

Si es que ens diuen a més què el tancament de plantes d’hospital i quiròfans no empitjorarà el servei sanitari! Que ens prenen per rucs? Volen dir que les llistes d’espera més llargues no tenen cap efecte? Ara si, tal com deia el conseller Boi Ruiz tots cap a la mútua i aquí pau i després glòria.

Perquè al final, el que a CIU li interessa no és altra cosa que tenir contents als seus “amics”, i per això el més urgent i necessari pel país és acabar amb l’impost de successions, que les mútues privades desgravin, i que a les escoles públiques es porti uniforme, que així no haurem de veure calçotets i tangues. Això sí que és visió política i el demés són tonteries.

Si aquest és el “govern dels millors”, millor que s’haguessin quedat a casa!

dones i poder...conciliar

2011-03-28T12:22:00.000+02:00

Plantejava en el darrer article, el debat de perquè hi ha poca presència de dones en llocs de poder. I en aquest article, voldria centrar-me en el tema de la conciliació.

Ara que sóc mare, amb una filla que encara no té l’any, les dificultats de conciliar i la necessitat de triar entre la carrera professional o la vida familiar se’m plantegen des d’una nova perspectiva. Si bé és cert que com a dona continuo reivindicant la igualtat, a efectes pràctics no vull renunciar a viure el dia a dia de la meva filla, per molt què sóc conscient que això té efectes en la meva carrera professional. Aquesta és una decisió personal però és just haver de triar? Doncs sincerament penso què no.

Qualsevol àmbit de poder avui demana dedicació exclusiva. En el cas de la política, que visc de més a prop, les companyes amb més responsabilitats han de compaginar horaris interminables amb la vida familiar i certament, tot té un preu. Estem disposades a pagar-lo? Doncs en el meu cas no ho tinc gens clar. I no és pas falta d’ambició o de passió per la feina, que m’encanta. Però és què també vull veure créixer la meva filla.

La qüestió és, perquè tenim els horaris què tenim? I seria possible que fossin uns altres? Doncs tampoc és fàcil de dir. En el cas de la política, com en altres feines de gran responsabilitat, el càrrec no s’abandona al sortir de l’oficina però sí què és cert que es podria fer un major esforç per racionalitzar els horaris de reunions, actes i demés. De fet, hauria de ser així en tots els àmbits. La racionalització dels horaris és fonamental a dia d’avui tenint en compte la societat en què vivim i la manca de serveis que permetin conciliar sense abusar dels avis o la xarxa familiar... però aquest és un altre tema que també dóna per molt. El que està clar és que o canviem la manera d’organitzar els temps o és impossible arribar a tot i ens continuarem veient obligats a triar.

I als homes, no els afecta la conciliació? Doncs sí però, depèn. Si bé encara és cert que en molts casos no sembla que els preocupi tant, això, afortunadament també està començant a canviar. Hi ha clares diferències entre els homes de la meva generació, sobre els 30, i els homes diguem-ne... més grans (també amb excepcions és clar, que no se m’ofengui cap home ara...). En general, els homes joves és plantegen més clarament la necessitat de conciliar i viure plenament la seva paternitat. A casa per exemple és el meu company qui fa la reducció de jornada i em consta què no és un cas excepcional, cada vegada són més els pares que decideixen treballar menys per fer-se càrrec de la família. Però no ens enganyem, també és cert què en funció dels àmbits professionals la conciliació s’aborda de maneres diferents i quan s’ocupa llocs de poder s’hi renuncia gairebé del tot.

La diferència potser és que l’herència del patriarcat encara fa que moltes dones acabem renunciant al poder quan aquest és torna a la pràctica incompatible amb la família. Nosaltres prioritzem ser “bones mares” i deixar la carrera en standbye amb l’esperança de tornar-hi més endavant mentre que en canvi, encara molts homes no tenen la impressió de ser "mals pares" pel fet de gairebé no veure la família. És trist però crec què encara pesa molt la idea de que ells han de portar el plat a taula per ser "bons pares".

Nosaltres, les dones, amb posar el plat a taula no en tenim prou i quan disposem de poc temps per a la família ho vivim amb remordiment, ens sentim culpables i mirem de compensar-ho com podem. Només cal veure la mitjana de fills que tenen els homes i dones dedicades a la política amb majúscules, a primera línia, o en l’àmbit de l’empresa. La diferència és abismal i és una bona mostra del preu personal que han de pagar els uns i les altres per fer carrera. Les renuncies està clar que no són les mateixes o com a mínim no es viuen de la mateixa manera.

Mentre l’èxit professional suposi renunciar a la família, moltes dones continuarem fent equilibris i malabarismes a segona fila, i amb aquella sensació horrible de no arribar a acabar de fer bé ni una cosa ni l’altra.

dones i poder

2011-03-24T12:18:00.000+01:00

Aquesta nit al programa Banda Ampla plantegen el debat de perquè hi ha poca presència de dones en llocs de poder. Aquest és un tema recurrent, que anem posant sobre la taula periòdicament però que no té fàcil solució. Alguns dels motius de l’absència de dones són prou coneguts: el sostre de vidre, les dificultats de conciliació, l’herència social del patriarcat...

Les solucions, si n’hi ha, ja no estan tan clares i vagi per endavant que sóc de les que pensa que sense la complicitat dels homes no hi ha res a fer.

Haig d’admetre que jo, que em considero feminista i sempre he defensat el dret de les dones a la igualtat, respectant i posant en valor la nostra diferència com a dones, amb la maternitat torno a replantejar-me aquest tema des de un nou prisma. La qüestió dóna per molt i el debat és obert, però vull situar alguns elements i reflexions personals, sense defugir la polèmica i amb un punt de vista òbviament parcial.

Pel què fa al sostre de vidre, és cert què sovint a nosaltres mateixes, les dones ens costa situar-nos a primera fila o assumir funcions de lideratge. No sé si és qüestió de modèstia, timidesa, precaució, falta de decisió...el cas és que moltes vegades preferim escoltar abans de donar el nostre punt de vista, o ens costa pronunciar-nos si no tenim molt clar el què podem aportar, i fins i tot optem per gestionar des de segona fila sense ser el cap visible tot i assumir gran part de la responsabilitat.

No és per casualitat què avui, en qualsevol reunió, encara és molt més elevada la proporció d’homes que intervenen que no pas la de dones encara que aquestes no hi siguin infrarepresentades. I també confesso que mai m’he trobat amb una dona que intervingui per escoltar-se ella mateixa, no vol dir que no existeixi, però mai no n’he conegut cap i en canvi d’homes...uns quants.

M’ha passat més d’una vegada i de dos, que he considerat que potser no valia la pena escriure un article sobre un tema d’actualitat perquè no en tenia prou coneixement i la meva aportació no afegia massa elements nous al debat... i tot seguit he vist articles casualment escrits per homes que, sense aportar cap element de reflexió ni tenir un especial coneixement del tema, han tingut difusió. En qualsevol cas, vull dir que el què és prou motiu perquè una dona calli prudentment sovint no és motiu per que ho faci un home que no té por d’espifiar-la.

Amb les polítiques de quotes ho solucionarem? Doncs de forma immediata penso que no. A llarg termini no ho tinc clar. Major presencia de dones afavoreix més visibilitat i a la llarga potser obre la porta a normalitzar la presencia de dones a primera línea. Però la presencia com a quota per si sola no és garantia de res i fins i tot pot ser contraproduent.

No hi ha res pitjor que quan algú diu “aquella es on es perquè és una dona”. I no dubteu que aquesta és una frase recurrent, amb independència de la vàlua de la persona que ocupa una parcel·la de poder, quan és tracta d’una dona és gairebé inevitable que aparegui l’ombra del dubte de “la quota”.

Un segon element que vull plantejar és la dificultat de conciliar. Tinc molt clar que com a dona vull poder decidir. Però és just haver de triar entre la carrera professional o viure plenament la maternitat? Entenent que plenament no vol dir exclusivament però sí disposant d’un cert temps per gaudir de la família. La resposta la tinc clara i és què NO. No és just haver de triar una opció o l’altra, tampoc en el cas de la paternitat, però d’això en parlaré en un proper article.

El debat és obert, i la polèmica també.

2011-03-18T12:47:00.006+01:00

S'ha fet molt però volem fer molt més!

http://marquemladiferencia.cat

Jo també he dit prou!

2011-03-16T18:48:00.000+01:00

El proper dissabte 19 de març de 17.00 a 22.00 al passeig de Lluís Companys a l'alçada de l'Arc del Triomf hi haurà la festa reivindicativa "Diguem Prou" en defensa de la democràcia, contra el racisme i la xenofòbia. Per construir una societat més justa, diversa i solidària cal mobilitzar-se.

Podeu afegir-vos a la campanya a la web de Diguem Prou, i penjar-hi la vostra foto.

Sopar de dones d'Horta-Guinardó

2011-03-13T18:40:00.006+01:00

Un any més hem celebrat el sopar de dones d’Horta-Guinardó. Enguany amb un nou format més auster, tal com demana la situació de crisi que vivim, però amb el mateix bon ambient i la participació de sempre. El sopar és un espai de trobada de moltes dones que, cada una a la seva manera, treballem reivindicant la diferència per aconseguir la igualtat. Som moltes les que ens trobem cada any, dones implicades amb el moviment associatiu, amb les entitats, amb el treball als barris, amb la política, etc. Dones de molts àmbits, amb idees diverses, de diverses edats, però totes compartim que cal continuar treballant per la igualtat. Pel dret de les dones a ser elles mateixes, a ser diferents, sí, però no desiguals.

Aquest any hem estat una bona colla de companyes de la coalició.

La companya Laura Marino també ha comentat el sopar al seu bloc. I podeu trobar més fotos del sopar d'enguany i del de l'any passat, als següents enllaços:

Sopar de dones 2010.

Sopar de dones 2011.

Ara toca fer balanç

2011-03-08T12:23:00.003+01:00

En aquests darrers quatre anys a Horta Guinardó ICV-EUiA, amb l’Elsa Blasco al capdavant, hem pogut materialitzar grans actuacions encetades el mandat passat. Aleshores assentàvem unes bases sòlides que ara ens han permès fer realitat grans projectes. I en aquest darrer mandat hem engegat grans actuacions que en alguns casos seran realitat en el proper mandat, però que sense l’impuls d’aquests anys no s’haurien aconseguit. El vídeo de balanç que podeu veure a continuació recull algunes de les actuacions emblemàtiques que hem impulsat, i trobareu un balanç detallat a la web marquemladiferencia.cat.

Els nivells d’inversió d’aquest mandat han estat espectaculars i parlen per si sols. Hem assolit la xifra històrica de 266 milions d’euros d’inversió total al Dte. Superant de llarg les inversions del mandat anterior (2003-2007) en que ja varem aconseguir un increment importantíssim.

Una imatge val més què mil paraules:

Moltes de les coses que s’han fet a Horta Guinardó duen clarament l’empremta d’ICV-EUiA. S’ha fet molt i a més ho hem fet teixint complicitats i treballant colze a colze amb el moviment associatiu, i amb el veïnat. Hem discutit, hem discrepat, hem arribat a acords i hem millorat projectes a partir de les propostes veïnals i de les entitats. No hem pogut arribar a tot però hem sabut aprofitat moltes oportunitats.

Hem fet molt però també ha quedat molt per fer. Per això volem continuar treballant per fer realitat projectes i plans de futur.

La por mai no és bona consellera...

2011-01-13T13:46:00.002+01:00

Tinc la impressió que el PSC s’està precipitant de tal manera que pot acabar-se produint aquell fenomen de fer complir la profecia. Els resultats electorals de les eleccions autonòmiques costen tant de pair que ara aquell sentiment de derrota sembla impregnar totes les decisions dels socialistes i, si els resultats a Barcelona podien preocupar, els darrers moviments d’estratègia política més que ajudar a encarar les properes eleccions municipals, potser acabaran fent complir els pitjors pronòstics.

La celebració de primàries per a la candidatura a la alcaldia de Barcelona, és positiva i enriquidora en termes democràtics, però la manera com s’està plantejant aquestes primàries en el PSC, per molt que diguin que en cap cas es qüestiona l’actual alcalde... és difícil que Hereu no es senti qüestionat tal com s’està plantejant les coses.

En qualsevol cas, tant si la candidatura dels socialistes a l’alcaldia de Barcelona és liderada per Jordi Hereu com si ho és per Montserrat Tura, no sembla que avui puguin disposar de les millors condicions per preparar les properes eleccions. El poc temps que falta per a les municipals certament no hi ajuda, però la imatge de precipitació i de por davant la possibilitat de repetir uns mals resultats electorals del PSC tampoc donen massa confiança de cara a treballar per aconseguir el suport de l’electorat.

Tura diu que presenta la seva candidatura per guanyar les eleccions, però a ningú no se li escapa que posar-se al dia del que es cou en una ciutat com Barcelona de cap manera es pot aconseguir en 4 mesos, per molta voluntat que s’hi posi. En aquest sentit, Hereu ja està al dia de la ciutat, però el fet que la direcció socialista nacional no cregui en les seves possibilitats de mantenir l’alcaldia, certament el debilita.

Davant d’aquesta situació, Xavier Tries es frega les mans i es veu més a prop de Sant Jaume que mai.

Els qui apostem per un govern d’esquerres a la ciutat, avui hem de treballar més que mai però tot i així, patirem...

De mica en mica...

2010-10-18T16:53:00.000+02:00

Després d’aquesta nova aventura que és la maternitat, de mica en mica em vaig reincorporant a les activitats del districte. Dissabte vàrem inaugurar la Masia de Can Soler, que acollirà l’Escola d’art floral de Catalunya, i esdevindrà un espai obert a les entitats i veïnat del barri. Diumenge celebràvem un any de la posta en marxa del Casal de la Vall d’Hebron, amb un concert d’homenatge al Winnipeg, el vaixell que va dur més de 2 milers de refugiats espanyols a Chile, l’any 39.

Quanta raó tenen els i les qui diuen que ser mare o pare et canvia la vida, tot i que sona a tòpic. La Marina ens ha canviat la vida, ens l’ha capgirat i ara, hem d’aprendre a adaptar la vida que teníem a la prioritat número u que és la nostra filla. No serà una tasca fàcil. Quan veig companyes que tenen més d’un fill, no puc evitar pensar: com s’ho fan per arribar a tot? Suposo que amb el temps ens hi acostumarem però de moment anem de bòlit. No és excusa pel trist estat d’abandonament d’aquest bloc però...fem el que podem.

nou bloc Ecosocialistes d'Horta Guinardó

2010-04-15T11:03:00.003+02:00

Avui vull aprofitar per anunciar la creació d'un nou espai de debat i reflexió: el nou bloc Ecosocialistes d'Horta Guinardó.

Aquest nou bloc té voluntat de ser un espai obert i participatiu on poder plantejar totes aquelles qüestions, debats, opinions i reflexions que ens preocupen i ocupen a la gent d'esquerres, ecologistes, catalanistes i feministes.

També és un espai on tractar tots aquells temes que tenen a veure amb els nostres barris, amb les actuacions que s'hi han fet, les que s'hi fan i les que s'hi faran, des de la perspectiva ecosocialista, que avui encapçala la regidoria d'Horta Guinardó amb la nostra companya Elsa Blasco.

Un espai, en definitiva, on donar a conèixer la visió de l'esquerra verda nacional, i on tothom qui ho vulgui hi pugui dir la seva i plantejar els debats que consideri, ja sigui escrivint algun article o fent comentaris i aportacions als articles d'altri.

En qualsvol cas, vull felicitar les persones que han creat aquest nou bloc, i animar tothom a participar-hi activament. Em sembla un gran encert i ben segur que en seré una lectora habitual.

200 propostes per sortir de la crisi creant ocupació i sense retallar drets socials

2010-03-23T13:16:00.005+01:00

ICV-EUiA engega un procés participatiu a partir de 200 propostes inicials, per elaborar de forma participada el programa electoral de les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

200 propostes per sortir de la crisi econòmica i ecològica canviant el model econòmic, creant ocupació, i sense retallar drets socials.

La participació és un tret d’identitat de la nostra coalició, estem convençuts que la major implicació de la ciutadania en la presa de decisions millora la qualitat de les propostes polítiques, combat la desafecció i, en definitiva, enriqueix la democràcia.

Avui, el gran repte és superar la crisi, i fer-ho creant ocupació, defensant i ampliant els drets socials i lluitant contra el canvi climàtic. Cal donar un nou impuls a les polítiques d’esquerres i ecologistes per sortir de la crisi, i ho volem fer, com no pot ser d’una altra manera, cercant la implicació de la gent que comparteix els valors de la justícia social i l’ecologisme, i cercant el diàleg amb la ciutadania, amb els sindicats, amb els empresaris, amb les organitzacions socials, les entitats ecologistes i les del tercer sector... Perquè sols amb la complicitat dels agents implicats aconseguirem els canvis necessaris per afrontar una sortida de la crisi amb garanties.

NO als 67 anys d'edat de jubilació

2010-02-23T12:58:00.007+01:00

Aquesta tarda la manifestació començarà a les 18 hores a la Plaça Urquinaona, i es desplaçarà fins a la delegació del Govern a Catalunya (Plaça Palau).

Per a qui tingui interès en el debat sobre les pensions i l'edat de jubilació, ahir el diari Público hi dedicava diverses planes amb dades i reflexions prou interessants. Hi podeu accedir AQUÍ.

Em sembla especialment recomanable, pel nou enfocament que ofereix, l'entrevista a Gosta Esping-Andersen. El text de la qual reprodueixo a continuació:

"La reforma de las pensiones debe empezar con guarderías"

¿El sistema público de pensiones está en crisis o no? Lo está la lógica sobre la que fue creado. Está construido sobre un modelo de familia en regresión, que pivotaba sobre el ingreso único del hombre, que empezaba a cotizar con 20 años y tenía una esperanza de vida de 67 o 68. O sea: más de 40 años cotizando y cuatro o cinco de pensión. Ahora se retrasa el momento de cotizar, se adelanta la jubilación al expulsarse del mercado a muchos a partir de 55 años y la esperanza de vida ha aumentado 10 años. Trabajamos menos, nos jubilamos antes, vivimos más. Algo habrá que ajustar, no? ¿Defiende pues retrasar la edad de jubilación? Hay argumentos a favor de retrasarla, pero el dilema es distinto al que se plantea. Debe preservarse la equidad, y la propuesta de retrasar a todos por igual la edad de jubilación no lo hace porque la diferencia en la esperanza de vida dentro de cada generación aumenta. Varía hasta 10 años, según factores como la clase y la educación. Habría que tenerlo en cuenta. ¿Cómo? Por ejemplo, que cada uno se jubile en función de los ingresos acumulados en la vida laboral. A mayores ingresos, jubilación más tardía porque probablemente vivirá más años. Esto ayudaría a la viabilidad y a la equidad. Además, a lo mejor los sindicatos verían bien el debate si se aportaran medidas como esta, que penalizan menos a la clase obrera. ¿Le parece que los sindicatos no están jugando un papel positivo? Están demasiado cerrados en una lógica que tiene como referencia una economía, un tipo de trabajador y un modelo familiar que han cambiado mucho. Aquí son más rígidos que en los países escandinavos. Hay temas que parece que no se pueden debatir. Le pondré otro ejemplo: como las mejoras salariales se vinculan a la antigüedad, los trabajadores resultan más caros justo cuando ya no están en su apogeo productivo. Resultado: se les expulsa del mercado de trabajo vía prejubilaciones, lo que perjudica el sistema porque dejan de cotizar y empiezan a percibir pensión antes de lo que toca. Deberíamos poder hablar de todo esto. El problema quizá es que el debate se plantea siempre en una dirección: recorte de derechos. Es un gran error. El debate de las pensiones está interconectado con muchos otros del Estado del bienestar. Por ejemplo, crear un servicio de guarderías universal es una de las mejores medidas para fortalecer el sistema de pensiones. ¿Por qué? El riesgo financiero tiene que ver con una ecuación simple: la relación entre ingresos y gastos. Con más cotizantes tienes más ingresos: por esto hay que poner el foco en el empleo. Una de las razones que explican los problemas en España es el bajo nivel de empleo, sobre todo de las mujeres. Entonces, cualquier política que ayude a que la mujer maximice su vida laboral es básico para las pensiones. Y las guarderías son esenciales. Aquí apenas hay red pública de 0 a 3 años. ¿Por qué nunca se habla de esto cuando se debate sobre las pensiones? Es un misterio increíble. Sólo se discute una variante: los inmigrantes. Y su efecto no deja de ser limitado si se compara con lo que supondría lograr tasas de actividad de la mujer equivalentes a las escandinavas. ¡Esto solo aseguraría el balance de las cuentas al menos hasta 2040! ¿Y en 2040? Hay muchas cosas que pueden hacerse para preservar el modelo público. Por ejemplo, se depende demasiado de la cotización de los trabajadores. En los países escandinavos, se mezcla con impuestos que mejoran la solidaridad y la equidad. Otra: aquí hay un tope para la cotización. ¿Por qué? El sistema es muy regresivo: sólo beneficia a los fuertes en el mercado de trabajo. ¿Las estrecheces de la economía no dificultan expandir los programas públicos? Es que no hay que considerarlos gasto, sino inversión. El reto es identificar los programas que tienen carácter de inversión: educación, sanidad, lucha contra la pobreza... Estudios en EEUU cuantifican que el coste de los altísimos niveles de pobreza infantil equivalen al 5% del PIB: por los gastos en salud, por la falta de capacitación para insertarse en el mercado de trabajo, por la delincuencia. Invertir contra la pobreza sería pues muy eficiente en términos económicos. Y de nuevo vemos la interconexión: estaríamos reforzando las pensiones. ¿Las pensiones? Los programas para luchar contra la pobreza infantil tienen mucho que ver con ayudar a que la madre trabaje. Si la madre trabaja, el riesgo de pobreza infantil es cuatro veces inferior, y estás reforzando el sistema de pensiones con nuevas cotizaciones. Además, exige inversión en guarderías y educación infantil, otra gran inversión para una economía eficiente y para las pensiones. ¿Es viable en plena recesión? ¡Es importantísimo porque es inversión en alta calidad de capital humano! ¡Es inversión tremendamente eficiente para la economía! Fíjese: la base cognitiva se forma antes de los 6 años. Si aquí no lo haces bien, todo es una cadena: fracaso escolar, no formas por tanto buen capital humano, que es básico para ampliar la base productiva de la economía, mejorar el empleo, aumentar las cotizaciones y garantizar las pensiones. Hay estudios que demuestran que por cada dólar que se invierte en guarderías se acaban generando 12. ¡Es un rendimiento superior a cualquier inversión en bolsa! Es por esto que una reforma de las pensiones debería empezar con los bebés y las guarderías.

Gøsta Esping-Andersen, sociólogo danés de 63 años, uno de los mayores expertos en España sobre el Estado del bienestar Por: PERE RUSIÑOL 22/02/2010 08:00 Gøsta Esping-Andersen, sociólogo danés de 63 años afincado en Barcelona, es uno de los mayores expertos en España sobre el Estado del bienestar. Muchos políticos le buscan como asesor, pero él prefiere concentrarse en la investigación, en rastrear todas las pistas que sirvan para adaptar los servicios públicos a las nuevas necesidades del siglo XXI. Acaba de publicar Los tres grandes retos del Estado del bienestar (Ariel), un torrente de datos y razones en favor de lo público sin rastro de dogmatismo.

Qualitat democràtica i participació

2010-02-05T16:08:00.003+01:00

En un moment en que la desafecció ciutadana sembla ser gairebé la norma i el sistema democràtic no podem dir que es trobi en les millors condicions, des de la Direcció General de Participació Ciutadana estan impulsant un bloc de debat sobre la qualitat democràtica i la participació.

Per endreçar el debat i fixar un objectiu com a resultat d’aquest procés, la proposta és elaborar un llibre verd de la qualitat democràtica. Un Llibre verd, és un format que utilitza la Unió Europea com a document per promoure el debat de la ciutadania sobre les actuacions públiques o sobre un tema concret.

Abans d’iniciar aquest projecte tant ambiciós, a finals del 2009 ja es van impulsar algunes sessions i espais de debat, i seminaris amb especialistes, que han permès orientar el procés i arribar al punt de partida per a l’elaboració d’aquest llibre verd.

Al bloc hi trobareu un guió pel debat que ha de permetre elaborar el llibre verd de la qualitat democràtica, els diversos documents que han resultat dels debats territorials, i informes de tipus més acadèmic sobre la participació ciutadana.

El tema en aquest cas és tot un repte, doncs debatre i extreure conclusions que permetin millorar la qualitat democràtica no és gens fàcil.

“Un sistema democràtic és de qualitat quan, a més de garantir l’exercici dels drets polítics i la celebració d’eleccions lliures (participació electoral), posa a disposició de la ciutadania altres instruments i canals perquè contribueixi a la concreció de les accions dels poders públics, ja sigui de manera proactiva, presentant propostes, o reactiva, manifestant el desacord amb aquests poders públics.”

Millorar i impulsar els canals de participació existents, i innovar per a crear nous espais útils i efectius de participació, és la raó de ser d’aquest llibre verd.

En una democràcia sana i de qualitat, tal com jo l’entenc, els ciutadans hem de poder ser actius i intervenir en la presa de decisions, més enllà de les eleccions o de reivindicacions puntuals. Cal trobar espais de relació, on efectivament la ciutadania pugui implicar-se i participar del procés de decisió sobre allò que és d’interès col·lectiu.

Però també és cert que els espais de participació han de ser necessariament útils i àgils perquè participar requereix un cert esforç personal. Participar demana implicació en un procés, vol dir dedicar un temps per al debat o la discussió d’un tema d’interès col·lectiu del barri, de la ciutat... No tothom està disposat a participar més enllà d’un moment puntual, també ho hem de tenir clar.

I això precisament, ens obliga a pensar en diversos canals que es complementin i que permetin major o menor implicació de la ciutadania en funció de la seva disposició o del seu temps. Des del referèndum puntual o la cita electoral, fins a espais més estables de participació.

El debat és obert i les propostes i reflexions segur que hi seran molt benvingudes.

Els Vienesos a la Taxonera

2010-01-20T12:22:00.006+01:00

El centre cívic de la Taxonera ja fa quinze anys que va obrir les seves portes al barri, i per celebrar-ho, enguany han posat en marxa el programa d'activitats 15x15. Amb quinze activitats diferents, una per cada any del centre.

La primera d'aquestes activitats es va celebrar ahir a la tarda, amb la inauguració de l'exposició de fotografies de la Casa dels Vienesos a la Taxonera, cedides per la Compañia de marionetas Herta Frankel. I es que l'any 1944, l'Herta Frankel i els Vienesos es van instal·lar al barri. La casa taller dels Vienesos es trobava al xamfrà del carrer Santa Rosalia amb el carrer Besos (al davant de "la casa de les dones de la Taxonera").

Ara, de la casa dels Vienesos ja no en queda res, però el recull de fotografies de l'exposició és testimoni de la seva estada al barri i de com aquest ha anat canviant. De fet, alguns veïns i veïnes que ens van acompanyar en la inauguració ens explicaven que havien conegut la casa o fins i tot els seus habitants, i recordaven com ha canviat el barri de la Taxonera.

El proper diumenge, la companyia Marionetarium. Compañia de marionetas Herta Frankel oferirà la seva actuació, Pallasos de Fusta, al mateix centre cívic. Un petit homenatge als pallasos del segle XX per celebrar un doble aniversari, i es que la companyia també està d'aniversari, enguany fa vint-i-cinc anys.

De tota manera, si algú no té ocasió d'anar-hi, sempre podeu trobar les titelles de Marionetarium al Tividabo, on ja fa tretze anys que emocionen i fan gaudir a petits i grans.

Ni a Vic ni enlloc

2010-01-07T12:05:00.002+01:00

La decisió de l’Ajuntament de Vic de perseguir la població estrangera irregular em sembla absolutament preocupant i algú hauria de fer-hi alguna cosa.

L’ajuntament on governa CIU amb PSC i ERC exigirà tenir el permís de residència per poder-se empadronar al municipi i denunciarà a la policia als qui no tinguin papers. Una decisió que vulnera la llei, tant la llei d’estrangeria com la de règim local, i ignora els drets de les persones impedint-los l’accés a serveis bàsics com l’escolarització o la sanitat.

Una decisió que respon bàsicament a una estratègia partidista si recordem que a Vic, amb un 23% de població estrangera, el partit xenòfob Plataforma per Catalunya va aconseguir 4 regidors en les darreres eleccions municipals, els mateixos que el PSC(4), la meitat que CIU (8) el partit majoritari, i el doble dels que va aconseguir ERC(2).

Amb l’anunci que es perseguirà als irregulars, el govern de Vic sols vol donar un cop d’efecte i esgarrapar part dels vots que PxC va obtenir en les darreres municipals.

Com a resultat d’aquesta estratègia en clau electoral, deixar d’empadronar una part de la població que viu a Vic no tant sols emmascara la realitat del propi municipi sinó que arracona i criminalitza una part de la població i els nega drets bàsics. Perseguint les persones sense papers ni es resol ni es dóna resposta a cap de les problemàtiques socials del municipi agreujades per la crisi, sols s’utilitza una part de la població, la més vulnerable, per a treure’n rèdit electoral.

Penso sincerament que els qui menystenen d’aquesta manera els drets de les persones i la llei, no haurien de governar, ni a Vic ni enlloc.

Les deu mentides sobre l'impost de successions

2009-12-16T16:06:00.002+01:00

Les deu mentides sobre l'impost de successions

View more documents from successions.

Cal pagar per aparcar?

2009-11-23T12:52:00.006+01:00

Arrel de la queixa d’un veí a la web Barcelona Parla, ha tornat a sorgir un debat que apareix de manera constant quan intervenim en l’espai públic. Em refereixo a la qüestió de l’aparcament a la ciutat.

Cada vegada hi ha més dificultats per aparcar al carrer en molts barris. Al centre de la ciutat, on les dificultats d’aparcar gratuïtament ja fa molt temps que existeixen, sembla que la gent te clar que tenir cotxe implica tenir una plaça d’aparcament.

Als barris on aquesta dificultat d’aparcar al carrer no ve de tant lluny, molts veïns i veïnes encara no tenen present que l’aparcament és una despesa més associada al cotxe, igual que ho és omplir el dipòsit, o l’assegurança del vehicle i les reparacions.

Quan intervenim en els carrers i els fem de nou, sempre que és possible millorem l’accessibilitat per als vianants eixamplant les voreres, instal·lant fitons per evitar estacionaments sobre la vorera, soterrant les línies elèctriques, establint zones d’aparcament per a motos a la calçada... Això, sovint implica la pèrdua d’algunes places d’aparcament i obre de nou el debat sobre l’aparcament entre el veïnat.

És evident que davant la pèrdua de places d’aparcament cal oferir alternatives per donar resposta a les necessitats de qui hi viu; ja sigui amb la zona verda o amb nous aparcaments públics soterrats. Però també és cert que hi ha qui es queixa d’haver de pagar per aparcar i, en aquest cas no hi ha alternativa que valgui.

Cal fer net del tot

2009-10-30T12:09:00.002+01:00

Tal com està el pati, es fa difícil obviar el tema de les corrupteles que han anat apareixent. Sense entrar en els diversos casos Gurtel, Palau, Santa Coloma... si que em sembla necessari fer algunes reflexions sobre la situació.

El que em sembla més greu és que el President Pujol pugui arribar a amenaçar amb estirar la manta i destapar ves a saber què, i que no passi res. Em sembla que com a ciutadans, a banda d’indignar-nos pel que està passant, hem de reclamar que es destapi tot i puguem fer net d’una vegada.

Em preocupa també l’estat d’ànim general, aquella sensació que plana i que reforça el tòpic de que tothom qui fem política som uns lladres i que els qui encara no hem fotut mà a la caixa és perquè no hem tingut ocasió de fer-ho. Aquesta percepció és greu perquè, a banda de que la gent honrada ens puguem ofendre, devalua encara més la imatge dels polítics, una imatge ja molt malmesa, i especialment perquè la desconfiança generada aboca encara més persones a la desafecció, a quedar-se a casa.

Ens agradi o no, el sistema democràtic, el millor dels sistemes dels que fins ara ens hem sabut dotar per governar-nos, necessita persones disposades a gestionar els conflictes, a fer política. Per tant, el que necessitem com a societat és controlar i garantir que aquestes persones siguin integres. Si els ciutadans ens quedem a casa no hi ha qui controli res de res. Necessitem just el contrari, gent informada i implicada, que demani rendició de comptes als qui governen.

Com a ciutadana, reclamo més control social per garantir que ningú pugui tapar res amb cap manta, i que la justícia actuï amb tota la contundència davant de qualsevol corruptela.

La retòrica de CIU

2009-10-08T16:54:00.007+02:00

CIU comença a fer campanya amb 100 propostes d’aparador. Molta retòrica però poques propostes concretes, moltes formulacions genèriques i ambigüitats i moltes referències a potenciar el que ja existeix. Un discurs molt maquillat i gens clar, i moltes propostes amb “trampa” com per exemple la numero 21:

“Crearem 10.000 places d'escoles bressol d'acord amb un sistema mixt en el que, mantenint les escoles bressol existents, donarem resposta a la demanda existent per evitar que més de 5.300 famílies de Barcelona es quedin sense plaça. El nostre model inclou convenis amb centres escolars i entitats d'iniciativa social amb un procediment d'acreditació, garantia de qualitat i sistemes de control.”

La traducció de tanta retòrica, en aquest cas, és que es farà un conveni amb les escoles bressol privades que ja existeixen de manera que les places ja existents contaran entre aquestes 10.000. Per tant, no es crea 10.000 noves places sinó que es consolida les places privades que ja existeixen. Com sempre, CIU no aposta pels serveis públics, no ho ha fet mai.

Amb el model de CIU, ens volen tornar a dur cap a la privatització dels serveis. El curs 2003-2004, amb CIU governant a Catalunya, només el 39% dels alumnes entre 0 i 3 anys assistien a escoles bressol públiques a Catalunya. Amb el Govern d'esquerres a la Generalitat, la proporció de places públiques ha anat incrementant. El curs 2008-2009, el 52% de places eren públiques. I enguany s’ofereixen 50.117 places públiques de llars d’infants a Catalunya, més del doble que en el curs 2003-2004.

A Barcelona, el model d'escola bressol actual preveu doblar les places públiques d’educació infantil en 3 anys, fins arribar a les 7.500 places públiques, 99 equipaments municipals en funcionament. Per al curs 2011-2012, l'Ajuntament vol tenir acabats 52 centres nous: 10 substituiran escoles que han quedat fora dels estàndards actuals. Vint escoles més es faran en centres de Primària, i les 22 restants, en solars que o bé ja eren municipals o que el consistori ha comprat.

És evident que amb l’important increment de la demanda per accedir a l’educació infantil cal continuar treballant per incrementar encara més l’oferta de places públiques a la ciutat, i fer-ho a un ritme encara més ràpid si és possible. De fet, cal anar cap a la universalització de l'educació infantil, però amb una oferta pública i de qualitat.

Bicibarris 2009

2009-09-30T16:19:00.003+02:00

El proper diumenge, 4 d’octubre, tindrà lloc una nova edició del Bicibarris a Horta-Guinardó, de la mà de Biciclot. Una iniciativa que ja fa nou anys que dura i que progressivament ha anat engrescant els diversos districtes de la ciutat, fins a oferir els 10 itineraris d'enguany, el darrer el 14 de febrer a Ciutat Vella.

Aquesta activitat consisteix en un recorregut en bicicleta que d’una banda vol promocionar l’ús d’aquest mitjà de transport però també pretén donar a conèixer el patrimoni cultural i històric dels barris. Enguany, l’itinerari al districte d'Horta-Guinardó passa pels barris de la Vall d’Hebrón, la Clota i Horta, i du per títol Horta: la Barcelona rural i el seu ecosistema.

Es podran veure equipaments construïts amb criteris de sostenibilitat com el Casal de gent gran de la Vall d'Hebrón, també la instal·lació de nius per afavorir la protecció dels ocells, es podrà conèixer l’estructura semi rural i natural de la Clota, descobrir racons entranyables del barri d'Horta...

L’itinerari comença a les 10:30 a la sortida del metro de Montbau, costat mar, i finalitza cap a les 14:00 a la plaça Santes Creus (a prop del metro d’Horta). És un recorregut apte per a tothom, no cal estar en forma. Si us hi animeu allà ens trobarem.

A veure qui hi arriba abans

2009-09-23T16:52:00.004+02:00

Dimarts 29 de setembre, a les 18:30, la entitat per la Promoció del Transport Públic (PTP) organitza un any més la Cursa de Transports.

La Cursa de Transports no és una carrera sinó que, de fet, es tracta de comparar l’efectivitat dels diferents mitjans de transport que es fan servir tant per moure's a les ciutats com per anar d’un municipi a un altre. Efectivitat que depèn del temps de desplaçament, el seu cost, i els efectes del mitjà de transport sobre el medi ambient.

A Barcelona hi haurà diversos recorreguts o rutes i una d’aquestes, la número 5, és farà entorn del barri de la Taxonera, sortint des del Centre Cívic Bocanord (C. Agudells, 37-45). S’hi pot participar en les diverses modalitats de transport previstes: en metro, taxi, bicicleta, en moto, a peu...

I es que de sovint el cotxe no és la millor alternativa, de fet, allà on hi ha una combinació raonable, el metro acostuma a ser el sistema de transport més ràpid.

A la web de la PTP hi podeu consultar els resultats de les anteriors edicions de la cursa. La primera es va fer l’any 2004 a Barcelona, durant la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura (del 22 al 29 de setembre) i, des d’aleshores, s’ha repetit cada any i s’hi han anat afegint més municipis.

Per participar-hi o sol·licitar més informació es pot trucar al 93 244 49 70, al 93 270 08 62 o enviar un mail a cursa2009@transportpublic.org.

La veritat és que aquesta és una activitat molt recomanable; saludable, educativa, i segur que molt divertida. Animeu-vos-hi!!!

Diàlegs amb Barcelona

2009-09-17T10:13:00.005+02:00

La conferència d’en Ricard Gomà, Revolucions quotidianes. Diàlegs amb Barcelona, ha estat el punt de partida per rellançar el procés de participació que ha de permetre concretar la proposta política d’ICV-EUiA per a la ciutat de Barcelona.

Per encetar aquest procés, en Ricard va comptar amb la participació de deu representants d'entitats que varen plantejat les seves reflexions o demandes sobre qüestions com la lluita contra la crisi, les polítiques de promoció de l'accés a l'habitatge, el model urbanístic i de mobilitat, l'acció comunitària, la pau, etc.

Un dels primers fruïts d’aquesta conferència són els 10 vídeos, un per a cada pregunta, en que el president del grup municipal d'ICV-EUiA, en Ricard Gomà, dona resposta a les diverses qüestions plantejades. Els podeu mirar clicant els 10 enllaços següents:

Joan Carles Gallego. CC.OO. de Catalunya. CRISI ECONÒMICA
Fina Rubio. Fundació SURT. DONA
Montserrat Payès. Mestra d'una escola pública de l'Eixample. EDUCACIÓ
Ada Colau. Observatori DESC. DRET A L'HABITATGE
Albert Recio. Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). URBANISME
Ricard Riol. Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP). MOBILITAT
Jaume Delclòs. Associació Catalana d'Enginyers sense Fronteres. MEDI AMBIENT
Mònica Salas. Coordinadora d'entitats de la Sagrada Família. ACCIÓ COMUNITÀRIA
Pau González. Consell de la Joventut d'Horta-Guinardó. AUTONOMIA PERSONAL
Francesc Tubau. Plataforma Aturem la Guerra. PAU I DRETS HUMANS

A partir d’aquí, el procés de participació i diàleg és obert a tothom que hi vulgui fer aportacions. L’objectiu: construir un projecte de ciutat capaç d’incorporar, de manera àmplia, les necessitats i propostes de la gent de la nostra ciutat.

Per començar, us deixo amb la reflexió d'en Ricard Gomà de quin ha de ser el model d'urbanisme de la nostra ciutat.

L'ascensor còmplice

2009-09-16T17:49:00.004+02:00

Aquesta tarda inaugurem l’ascensor de Lisboa, ubicat al passatge de Tossa, al costat del CAP d’Horta, tot i que ja fa dies que està en funcionament i a ple rendiment aprofitant que hi ha Festa Major al barri d’Horta.

L’ascensor, que funciona les 24 hores, permet salvar el gran desnivell existent entre la Rambla del Carmel i el carrer Lisboa, i fa més accessible tant el CAP com l’espai que coneixem com el mirador d’Horta. Això, permet una millor connexió entre els barris del Carmel i d’Horta i suposa una millora per tots els veïns i veïnes de la zona.

Però hi ha un altre element que em sembla tant o més important i que vull destacar. L’ascensor de Lisboa, també és un exemple de com les propostes del moviment veïnal i el teixit associatiu dels barris esdevenen realitats amb la complicitat del Districte.

L’altre dia en Joan Termes, de la vocalia de persones amb discapacitat de l'Associació de Veïns d’Horta, m’hi feia pensar i, certament, a banda de la importància inqüestionable d’acabar amb les barreres per a la plena accessibilitat a la nostra ciutat, és fonamental donar resposta a les propostes i demandes de les entitats i generar complicitats amb el moviment associatiu.

No en va, les entitats tenen una llarga trajectòria de treball i un ampli coneixement del territori que cal saber valorar i aprofitar pel que és un objectiu comú i compartit, millorar els nostres barris. A Horta-Guinardó ho tenim clar.

Prostitució: sols perseguint-la no desapareix

2009-09-07T16:34:00.003+02:00

Tot i la cruesa amb la que ha emergit la situació actual de la prostitució, el fet que s’obri de nou el debat em sembla un factor que es pot llegir en positiu. La prostitució, no desapareix a base de perseguir qui l’exerceix. No abandona la seva cruesa pel fet de no parlar-ne o pel fet que s’oculti i no es mostri de manera explicita als carrers de la ciutat de Barcelona o en altres indrets de Catalunya.

Els titulars i la perversió amb que s’ha tractat la qüestió de la prostitució als carrers del Raval, és indignant però com a mínim, ens obliga a parlar-ne i ens permet plantejar vies de solució, per bé que és un tema de gran complexitat.

Hi ha gent que ja fa temps que demanem un abordatge de la prostitució des de la regulació, distingint molt clarament el que són delictes de prostitució forçada, xarxes de tracta de persones i proxenetisme, del que és l’ofici més antic del món.

Pels delictes, la resposta és policial i penal, endurint les penes tant com calgui per evitar l’explotació de persones. Cal eradicar la prostitució forçada de soca-rel. En aquest sentit, una qüestió inajornable és aplicar el protocol de Palerm, que incorpora mesures per fer front a la situació de les persones sense papers que avui, amb la Llei d'estrangeria, es troben en un carreró sense sortida.

Però la prostitució forçada, per molt que costi de creure, és una petita part de la prostitució. La major part de la prostitució no és forçada. Que algunes persones de manera voluntària decideixin exercir la prostitució com a mitja de vida és difícil de concebre però no deixa de ser un fet, per molt que costi d’assimilar.

I quan del que parlem és d’exercir la prostitució com a mitjà de vida, sense coacció, estem parlant d’un ofici que cal regular per a que s’exerceixi en les millors condicions d’higiene, salubritat i seguretat personal.

La hipocresia de voler fer desaparèixer la prostitució dels carrers a base de presencia policial i sancions, esgrimint arguments abolicionistes, és perillosa i alhora indignant. Amagar el problema no sols no el soluciona sinó que l’agreuja, deixant en una absoluta indefensió les persones treballadores del sexe. La sanció sols obliga a tornar a treballar per pagar la multa de torn.

La solució no és senzilla però en qualsevol cas passa per la regulació de la prostitució sense paternalismes ni criminalització i, acompanyada d’intervenció social i polítiques d’inclusió. De manera que qui vulgui deixar d’exercir la prostitució tingui sortides i alternatives reals, i qui decideixi no deixar-la d’exercir ho pugui fer amb dignitat.

Hi ha entitats que, no en va, fa anys que treballen recolzant col·lectius que exerceixen la prostitució; ajudant les persones que s’han vist forçades a prostituir-se a sortir-ne, intentant millorar les condicions sanitàries en que s’exerceix... Potser que, a banda d’escoltar aquestes entitats, també els fem una mica de cas.

Us recomano llegir les reflexions que en Pere Nieto ha fet en diversos escrits al seu bloc, i les d'en Ricard Gomà a la seva entrada Incivisme?.

lluitant contra els SPAM

2009-09-07T11:27:00.002+02:00

Últimament els comentaris SPAM estan proliferant de manera alarmant. La majoria, estan escrits en format estrany, altres tenen enllaços sospitosos i, en qualsevol cas, res aporten al debat i en canvi fan difícil la possibilitat de seguir altres comentaris amb aportacions més profitoses. Per això veureu que en les darreres entrades he eliminat els comentaris, tots d’aquesta mena.

A partir d’ara a més, caldrà omplir una verificació de paraules per tal d’escriure comentaris en aquest bloc. Disculpeu les molèsties però és l’única manera d’evitar la invasió de comentaris SPAM.

Tornem-hi

2009-09-02T17:38:00.003+02:00

Doncs apa, ja hi som. Després de les vacances, enguany amb una setmaneta d’escapada a París, sant tornem-hi que no ha estat res.

(La foto no és meva tot i que n'hem fet unes quantes com aquesta...)

Altra vegada iniciem el curs polític i tornem al dia a dia esperant la maleïda sentència del TC sobre l’Estatut, aplaudint l’increment de les beques de menjador a Catalunya, escoltant com el dèficit fiscal es multiplica per cinc, desitjant que l’Acord de mesures per a l’ocupació juvenil a Catalunya 2009-2012 es desplegui a la velocitat de la llum, que bona falta ens fa... i en general, entre bones i males notícies, recuperant de mica en mica el ritme habitual.

La carretera

2009-07-28T13:29:00.005+02:00

No acostumo a fer-ho però avui vull recomanar el llibre La carretera, de Cormac McCarthy. És una història diferent, en un escenari desolador i absolutament peculiar, on no hi ha casi res, casi, i sobreviure és la tasca del dia a dia.

La veritat és que el vaig començar a llegir per casualitat, sense cap idea preconcebuda (sovint m’agrada comprar llibres una mica a l’atzar). Ni tant sols m’havia adonat que l’autor, en Cormac McCarthy, és el mateix de No es país para viejos!! De la que els germans Coen han fet una peli no fa tant... amb en Javier Bardem de protagonista.

Potser per això, perquè no hi tenia expectatives, La carretera m’ha sorprès tant gratament. Una història realment crua, que evoca sensacions i no deixa indiferent. Un relat que enganxa i que és ple de riquesa tot i que casi no hi ha de res i el que predomina és la escassetat de tot.

Molt recomanable i de lectura ràpida per aquestes vacances!

sobre la interrupció de la gestació

2009-07-14T13:50:00.001+02:00

El Comitè de Bioètica de Catalunya (CBC) ha aprovat l’informe sobre La persona menor d’edat en l’àmbit de la salut i una declaració respecte a la Interrupció de la gestació en les noies de 16 a 18 anys. Un tema realment complex i espinós.

El posicionament del Comitè és que d’acord amb la legislació vigent, els menors de més de setze anys tenen la majoria d’edat sanitària; és a dir, poden decidir i assumir la responsabilitat derivada de les seves decisions.

Sols si des d’un punt de vista clínic, es considera que un o una menor no està capacitat per prendre decisions o que hi ha un risc greu per a la seva vida, s’ha de trencar la confidencialitat i informar els pares o tutors, sempre després d’haver intentat modificar l’opinió del menor d’una manera raonable. En tot cas, els professionals sanitaris poden demanar l’assessorament del comitè d’ètica assistencial de la seva institució i, si fos necessari, demanar l’autorització corresponent al jutge, d’acord amb criteris clínics, per tal d’actuar immediatament i no només en cas de situació límit.

En relació amb la capacitat de la menor per decidir una interrupció de la gestació, encara que la legislació vigent sobre l’autonomia del pacient fa excepció per a certes situacions com ara la decisió de la interrupció de la gestació, el CBC entén que no hi ha cap raó per considerar-la diferent d’altres decisions mèdiques i, en conseqüència, defensa que qualsevol regulació legal de la interrupció de la gestació ha de considerar les menors entre 16 i 18 anys capaces tant per sol·licitar-la com per a donar-ne el consentiment, sense que sigui necessària la representació dels pares o tutors.

El CBC sosté, però, la necessitat d’una atenció personalitzada de la dona per part del professional sanitari, amb l’objecte d’assegurar-se de la seva maduresa per prendre’n la decisió. Quan sigui considerada capaç, una menor ha de tenir dret a la intimitat i, per tant, a la confidencialitat. Malgrat que en cas de perill greu a criteri mèdic, el facultatiu ha d’informar obligatòriament de la situació els pares o tutors.

D’entrada la declaració del Comitè de Bioètica em sembla una bona notícia. Com a mínim per ajudar a reflexionar sobre un tema que no és gens fàcil i que apel·la a sentiments molt profunds i arrelats, sovint, més enllà de la racionalitat.

Per a mi, el que cal prioritzar és el dret de les dones, també les de 16 anys, a decidir sobre el seu propi cos.

Entenc que a partir dels 16 anys, una dona ja té prou maduresa per decidir i quan algú planteja el dubte de si a segons quina edat una adolescent és prou madura o no per decidir avortar, la resposta que em ve al cap sempre és que, si una persona és prou madura per tenir un fill necessariament ho ha de ser per decidir no tenir-lo.

Des del meu punt de vista, no hi ha res pitjor per a una criatura que nàixer i créixer sense ser desitjat, sense afecte. I quan una dona decideix interrompre un embaràs, em costa creure que ho faci sense tenir present tots els pros i contres de la seva decisió. És una situació massa traumàtica per frivolitzar.

Amb tot, entenc que cap posició sobre aquest tema no és senzilla. El tema de l’avortament ens fa qüestionar-nos conviccions i sentiments. En qualsevol cas, reflexionar-hi és absolutament necessari.

6ª Assemblea d'ICV Barcelona

2009-07-06T10:18:00.006+02:00

Aquest cap de setmana, de fet, la tarda de divendres i el matí de dissabte, hem celebrat la 6ª Assemblea d’ICV Barcelona.

Ha estat una assemblea tranquil·la, sense massa sorpreses. El més destacable, des del meu punt de vista, l’excel·lent intervenció d’en Ricard Gomà. Amb això no vull pas desmerèixer la resta d’intervencions que s’han produït al llarg de l’assemblea però, la d’en Ricard, m'ha motivat especialment.

I es que la millor garantia per sortir de la crisi, certament, són més i millors polítiques ecològiques i d’esquerres.

Si algú té curiositat, al bloc d’en Pere Nieto hi trobareu diversos articles escrits in situ, durant l’Assemblea.

A la pàgina web d'ICV Barcelona també hi trobareu notícies de l'Assemblea.

Jo vull aprofitar aquest espai per agrair molt sincerament la presència de l’associació d’alcohòlics recuperats TERAL a la nostra 6ª Assemblea de Barcelona.

Gràcies doncs a la Maria Gràcia Tort, presidenta de TERAL i, a la resta de membres de l’entitat que ens vareu voler acompanyar en la cloenda de l’Assemblea.

festa medieval com mai, a Can Fargues

2009-06-15T12:11:00.019+02:00

Ahir diumenge, un any més i ja en són vuit, varem celebrar la festa medieval de la Font d’en Fargues.

Una festa que, tot i el seu caràcter lúdic com no pot ser d’altra manera, havia estat sempre una jornada reivindicativa a les portes de la tant reclamada masia de Can Fargues.

Enguany, per fi, per primera vegada, la festa ha traspassat les portes abans barrades de la masia. Els jardins i la pròpia masia s’han omplert de vida, de música, de veïns i veïnes, de gent d’arreu de Barcelona que han volgut visitar la tant esperada masia de Can Fargues.

Aquest any com cap altre, hem gaudit plegats de la festa i de la masia. Felicitats, gràcies i per molts anys més.

Raül Romeva: la veu dels qui no en tenen

2009-06-05T11:52:00.003+02:00

En Raül Romeva vol continuar defensant, com a fet els darrers 5 anys, la veu dels menys poderosos, de la societat civil, al Parlament Europeu.

Diumenge 7 de juny, tots els qui volem fer sentir la nostra veu, els qui volem un gir d’esquerres i ecologista a Europa, tenim una opció clara de vot; ICV-EUiA.

Perquè cal que algú amb la capacitat de lideratge i de treball d’en Raül Romeva defensi i faci sentir els interessos dels qui no són escoltats perquè no són prou poderosos.

L’abstenció, crítica o no, és un xec en blanc pels 50 europarlamentaris que seràn escollits amb independència del nivell de participació electoral. Abstenir-se no canviarà res.

L’única garantia per fer front a la dreta europea, per fer noves polítiques, per aportar noves sensibilitats al Parlament Europeu és votar ICV-EUiA.

Renovables vs nuclears

2009-06-03T10:24:00.007+02:00

La lluita contra el canvi climàtic no pot ser l’excusa per obviar els costos de l’energia nuclear i hipotecar el futur amb les nuclears en lloc d’apostar decididament per les energies renovables.

L’energia nuclear no forma part del trànsit cap a un nou model de desenvolupament, tot i els esforços de la indústria nuclear i dels seus terminals polítics i mediàtics per convèncer de les suposades virtuts (no genera CO2) de l’energia nuclear sense esmentar els seus costos (gran inversió, incertesa residus, escassetat urani, seguretat...).

Els sistemes econòmics i socials de la UE s’han construït a base d’energia barata i abundant. Ara ja no podrem donar aquest escenari per descomptat. No ens podem permetre el luxe de dedicar a l’energia nuclear els recursos que caldria canalitzar per a promocionar la gestió de la demanda energètica i la producció d’energia sostenible.

Cal recordar a més que l’energia nuclear utilitza com a combustible l’urani, un element finit i que lluny de reduir la dependència d’Europa respecte de l’exterior, ens fa més dependents perquè l’hem d’importar en un 99%.

ICV-EUiA entenem que les energies renovables son les que han d’estar al centre mateix de la política europea i del procés d’integració europea durant el segle XXI.

Cal convertir l’actual objectiu no vinculant de la UE d’aconseguir al menys un 20% d’estalvi energètic pel 2020 en un objectiu vinculant associat amb polítiques concretes per al seu acompliment. El nostre compromís és que l’any 2020, un 35% de l’energia procedeixi de fonts renovables.

A més, proposem un Pla pont europeu per al tancament gradual de les centrals nuclears, tot assegurant el subministrament a partir de fonts netes. Un Pla que estableix un període de transició en les centrals nuclears amortitzades, amb una pròrroga d’uns 5 anys durant els quals els beneficis de la central es destinarien a l’impuls i la inversió en plans d’energies renovables i de millora de l’estalvi i la eficiència energètica, i a la dinamització social i econòmica de les zones més directament afectades pel futur tancament de les centrals, amb participació dels ajuntaments.

+ CO2, no gràcies

2009-05-28T10:18:00.003+02:00

Donar el mateix ajut a qui es compra un vehicle de 50.000 euros que a qui compra un vehicle més barat ni és progressista, ni és sostenible, ni és equitatiu. És senzillament apostar pel mateix model de sempre, el model que ens ha dut a la crisi.

Catalunya no es pot diferenciar d’Espanya per ser més contaminant sinó per ser pionera en el canvi productiu més sostenible. Cal avançar cap a un nou model productiu i apostar per mesures que no ens facin retrocedir des del punt de vista social i ambiental.

No té sentit subvencionar vehicles ampliant el límit de CO2 permès quan precisament s'està fent esforços per reduir el nivell d'emissions i millorar la qualitat de l'aire.

Els tres cotxes de SEAT (Ibiza, Cordoba i Leon) més venuts el 2008, que representen un 81% del total de vendes, emeten menys de 150 g/Km de CO2. Del conjunt de vehicles de la marca, només n'hi ha 13 (els de gama més alta) que emeten més CO2. Nissan també té models de tipus utilitari (Micra, Note, Tiida) que emeten CO2 per sota de 150 g/Km.

Es pot per tant, ajudar a SEAT i Nissan, defensar els seus llocs de treball a Catalunya, i seguir lluitant contra el canvi climàtic.

Crisi de dretes: solucions d'esquerres II

2009-05-20T10:49:00.002+02:00

En resposta als comentaris fets arrel de la darrera entrada; Crisi de dretes: solucions d’esquerres.

ICV no estem cofois en absolut amb la situació actual, vivim una crisi estructural del capitalisme, una crisi que sorgeix a partir de la crisi financera internacional, però que a Espanya i també a Catalunya té efectes especialment devastadors.

Perquè a casa nostra la crisi ens afecta més que en altres països? Doncs perquè la nostra economia té peus de fang. Perquè durant la bonança econòmica dels darrers anys en lloc de reduir les desigualtats, els Governs del PP i també del PSOE van decidir baixar els impostos. Perquè en lloc d’apostar per un nou model industrial de alt valor afegit i potenciant nous sectors emergents, entre ells el de l’economia verda (que permetria crear 5 milions de nous llocs de treball), es va continuar fomentant el totxo i el sol i platja.

Algú pot dir de debò que a Barcelona estem pitjor? Només cal veure el pressupost de l’ajuntament i els seus nivells d’endeutament comparats amb els de Madrid per exemple. A Barcelona estem a anys llum de l’endeutament de Madrid, per això podem plantejar un increment del dèficit fiscal. I un sol exemple prou il•lustratiu, mentre a Madrid han congelat les beques de menjador per falta de pressupost i sota el pretext de la crisi, a Barcelona les hem universalitzat precisament per fer front a la crisi.

ICV no sols no estem cofois sinó que tenim propostes d’esquerres per fer front a aquesta greu situació econòmica, perquè les conseqüències de la crisi no recaiguin sobre els treballadors i les treballadores, ni les persones més vulnerables de la societat.

Certament cal gestionar de manera eficient i amb responsabilitat, però també cal atendre les necessitats de la gent. No té sentit mantenir la caixa plena de calers quan hi ha gent que ho està passant francament malament.

Per nosaltres les prioritats per fer front a la crisi són aquestes deu:

• 1. Defensar els drets socials. Necessitem més despesa social Davant la situació de crisi econòmica defensarem els drets dels treballadors i de les treballadores. La crisi no pot servir d’excusa per retallar les prestacions socials sinó que cal millorar les pensions, el salari mínim i els ajuts a les persones dependents.

• 2. L’habitatge, un dret per a tothom Cal ajudar aquelles famílies que no poden pagar el lloguer, o la hipoteca. Alhora s’han de construir més habitatges socials a preus assequibles, rehabilitar els edificis dels nostres barris, per millorar-los, i donar feina a les persones del sector de la construcció en atur.

• 3. Diners no només pels bancs, sinó també per a les persones Els diners que l’Estat deixi als bancs han de servir per millorar la situació econòmica de les empreses i de les persones. Els ciutadans i les ciutadanes han de saber quins bancs i caixes ha rebut diners públics.

• 4. Més impostos per als qui tenen més S’han d’aturar les contínues rebaixes d’impostos als rics, i apujar els impostos als qui tenen més beneficis. Alhora cal apostar per la fiscalitat amb criteris ecològics, i qui més contamini més pagui.

• 5. Més transport públic i més assequible Cal apostar per la mobilitat sostenible, creant abonaments de transport més econòmics que beneficiïn els qui més utilitzen el transport públic i els col•lectius que disposen de menys recursos.

• 6. Davant la crisi energètica, modernització ecològica Un del orígens de la crisi és ambiental i té a veure amb la dependència del petroli. Per tant, la superació de la crisi no es pot fer en contra del medi ambient. Cal apostar per les energies renovables i lluitar contra el canvi climàtic.

• 7. No als acomiadaments massius i indiscriminats Reclamem una actitud de fermesa del Govern de l’Estat i del Govern de la Generalitat davant els expedients de regulació d’ocupació. Els expedients de regulació d’ocupació no poden ser un xec en blanc per a les empreses.

• 8. Suport al sector industrial i a les seves empreses Cal deixar enrere l’economia basada només en l’especulació immobiliària i financera. Hem de defensar el teixit industrial amb ajuts públics a les empreses en crisi sempre que es garanteixi la seva continuïtat a Catalunya.

• 9. L’economia al servei de la gent Canviar els Estatuts del Banc Central Europeu per tal que tingui també com a objectius la creació d’ocupació i el desenvolupament sostenible.

• 10. Controlar l’economia i el mercat Creació d’un nou ordre financer global que sigui transparent, amb un banc central mundial, la desaparició dels paradisos fiscals i un impost global sobre els moviments de capital.

Crisi de dretes: solucions d'esquerres

2009-05-19T15:11:00.001+02:00

Plenari sorprenent

2009-05-07T12:17:00.002+02:00

El darrer plenari, sincerament, em va sorprendre. Esperava que seria un plenari complicat, perquè a l’ordre del dia hi havia molts temes urbanístics i molt especialment perquè s’hi informava sobre les Modificacions de PGM del Carmel i la dels Tres Turons. A la web d’ICV d’Horta Gunardó hi podeu trobar algunes de les intervencions que el nostre grup municipal d’ICV-EUiA varem fer al Plenari.

Contra tot pronòstic, el centre de la polèmica va ser la proposta de TMB de substituir el darrer tram del bus 24 per un bus de menors dimensions (el nou model de minibus que no és tant petit com els habituals) per evitar els problemes de circulació que es produeixen al carrer Doctor Bové.

Aquesta proposta serà explicada amb més detall al veïnat, en una reunió que ja estava prevista pel dia 14 de maig. De tota manera, quan es van acabar els crits i la regidora, l’Elsa Blasco, va poder continuar amb el seu informe de l’estat del districte, va comentar que la proposta que TMB ha fet al districte planteja una nova línia, la 133, amb un recorregut des d’Alfons X fins a Doctor Bové i una freqüència d’uns 10 minuts.

Per tant, el servei de transport públic esta absolutament garantit per als veïns de la carretera del Carmel i de Doctor Bové. De fet, la proposta mai a plantejat acabar amb aquest servei sinó millorar-lo, però en qualsevol cas, a partir de la reunió de dijous 14 de maig s’acabarà d’estudiar, tenint presents les propostes del veïnat.

Al bloc d’en Pere Nieto hi trobareu una reflexió sobre la convocatòria dels veïns i veïnes al Plenari per reivindicar el tema del bus 24, i més informació. També és interessant el post d'en Jose Rodríguez del 20 de gener, sobre la proposta de línea 133. Hi trobareu alguns comentaris de veïns.

Raül Romeva; digues la teva!

2009-05-07T11:11:00.002+02:00

En Raül Romeva, eurodiputat ecosocialista i candidat d'ICV-EUiA per a les properes eleccions europees, s'ofereix a traslladar la veu dels qui no en tenen a Europa. Tothom que ho vulgui pot fer arribar les seves propostes a través del bloc o de la web d'en Raül Romeva. Perquè ja n'hem tingut prou de la majoria conservadora a Europa. Ara és necessari que la veu d’esquerres i ecologista se senti amb força al Parlament Europeu.

utopies quotidianes...

2009-05-05T17:11:00.005+02:00

Utopies quotidianes, aquest és el nom del nou bloc d’en Ricard Gomà.

Un bloc que ha generat grans expectatives; en Pere Nieto, en el comentari del seu bloc li ha posat el llistó ben alt... Però estic convençuda que no defraudarà. En Ricard, certament, pot aportar una visió molt interessant.

El nom del seu bloc és prou esclaridor; Utopies quotidianes... i ben segur plenes de d’ambició i de realisme. I la seva primera entrada ja apunta maneres; a Barcelona, dempeus contra la crisi.

Aquest bloc serà un magnífic espai de reflexió i d’anàlisi. Per mi, un referent indiscutible.

CJD7 construint projectes

2009-04-29T14:15:00.004+02:00

Fa dies que volia comentar alguns aspectes de la darrera Assemblea del Consell de la Joventut d’Horta- Guinardó (CJD7).

Enguany, altra vegada va quedar clar què el Consell no sols agrupa entitats juvenils de tot tipus i genera un espai compartit de treball i d’intercanvi sinó que a més, el Consell aconsegueix generar projectes col·lectius amb implicació de les entitats.

En aquesta ocasió, per primera vegada es va destinar, tal com s’havia acordat en l’anterior AGO, els diners de les quotes aportades per les entitats a un projecte de cooperació. El cas és que es van presentar tres projectes diferents que optaven als 1000 euros de les quotes del CJD7.

L’important, des del meu punt de vista, no és només que es doni suport a un projecte de cooperació destinat a joves i/o impulsat per joves. Sinó que fruit d’aquesta iniciativa, les entitats del Consell van conèixer tres projectes amb els que tenen possibilitat de col·laborar.

Finalment, els mil euros van ser per Cooperacció, una entitat que s’acaba d’incorporar al Consell i que treballa a el Salvador, a la zona del Bajo Lempa. El projecte de Cooperacció, que va rebre el suport majoritari de les entitats del CJD7, té per objectiu donar suport a les entitats juvenils de la zona perquè de manera conjunta, a partir d’una mena de Consell de la Joventut del Bajo Lempa, puguin desenvolupar tot tipus d’activitats, dels joves i per als joves.

En aquesta elecció, penso que fou determinant saber que la pròpia entitat participava i continuaria participant en el projecte. Però també fou determinant l’experiència que les entitats tenim del CJD7, un Consell que ens permet treballar de manera coordinada per aconseguir objectius més ambiciosos i que a el Salvador, és un model d’organització que segur pot ajudar a les entitats juvenils en les seves reivindicacions i necessitats.

Un segon aspecte que vull destacar del CJD7 i que celebro, és la seva pluralitat. A l’AGO s’hi van presentar diverses resolucions que alguns no podíem compartir plenament. Aquesta situació, lluny de generar tensions, es va concretar en la possibilitat de convocar una jornada de debat per discutir i debatre els diversos temes plantejats entre les entitats del Consell. Un debat que potser no permetrà arribar a un posicionament unitari de totes les entitats del Consell, però que ben segur serà enriquidor per a totes.

En fi, vull felicitar al CJD7 perquè avui, com ahir, continua aconseguint ser un espai real de relació i de treball conjunt de les entitats juvenils del districte, i un espai útil per a les entitats. Felicitats i bona feina.

Tres Turons a la Font d'en Fargues

2009-04-01T13:50:00.004+02:00

Ahir, l’equip tècnic i polític que treballem en la proposta urbanística del Parc dels Tres Turons, tant del districte com de l’Agència de promoció del Carmel i entorns, ens varem reunir amb els afectats de la Font d’en Fargues.

La proposta actual de parc, estableix una solució general de tempteig i retracte en la zona de la Font d’en Fargues que estava afectada de verd, de manera que l’Ajuntament es reserva el dret a adquirir els habitatges fins ara afectats, per executar el verd, en el moment en que els seus propietaris els vulguin vendre.

Amb tot, es mantenen algunes afectacions puntuals que responen a diversos criteris o actuacions previstes; afectacions de vial, connexió de les zones verdes previstes, edificacions aïllades... És sobre aquestes afectacions que els veïns volien plantejar diverses consideracions, opinions i propostes.

Des del districte es va explicar els criteris i els elements tècnics que han motivat mantenir aquestes afectacions, i es va expressar el compromís d’estudiar en detall els plantejaments dels afectats. Per això, la regidora del districte, l’Elsa Blasco, els va demanar que presentin al·legacions exposant per escrit tots els arguments i opinions exposades, per poder-les estudiar i valorar amb deteniment.

Val a dir que la proposta actual del Parc dels Tres Turons suposa en total la desafectació de 464 habitatges fins ara afectats sobre 764, és a dir, en total és desafecta un 61% dels habitatges i en queden 300 encara afectats.

Al llarg de la reunió també es van plantejar altres qüestions més generals com la regulació d’una parcel·la mínima a la zona, per evitar edificacions sense prou façana o sense façana al carrer, o la manca d’aparcament al barri de la Font d’en Fargues, on el districte té prevista la construcció d’un aparcament soterrat que pugui donar solució als problemes d’aparcament.

A banda del contingut de la trobada, que òbviament va tenir molt d’interès, la reunió em va permetre constatar diverses coses. La primera, que el tractament personalitzat que en Toni Coll i els tècnics de l’Agència estan duent a terme, no sense esforç, és una molt bona eina. Totes les persones que ahir eren presents a la reunió s’havien citat prèviament a l'Agència, de forma personalitzada, per parlar dels seus casos particulars. Això vol dir que els canals de comunicació funcionen i ho fan en tots dos sentits, els afectats disposen d’una atenció i informació personalitzades i el districte i l’Agència obtenen també informació que els permet conèixer i valorar cas per cas les afectacions.

La segona constatació és que no totes les persones afectades responen o reaccionen igual. I en aquest sentit vull agrair el to de les aportacions del veïnat afectat de la Font d’en Fargues i la seva disposició a discutir tant com calgui i a parlar però també a escoltar. Tinc el convenciment que aquesta és la millor manera de cercar solucions; discutint tant com calgui i posant tots els arguments sobre la taula, des de la confiança i el respecte mutu.

PAAC al Parc de l'Oreneta

2009-03-26T12:22:00.002+01:00

Se’m fa difícil entendre el rebuig al projecte del nou Parc d'Acollida d'Animals de Companyia al costat del Parc de l'Oreneta, per part de l’oposició municipal; ERC, CiU i PP.

Un rebuig que sols s’explica per les pressions de certs sectors poderosos o lobbys, quan les entitats de defensa dels drets dels animals i la FAVB, presents al Consell dels Animals de l'Ajuntament, han donat el seu suport al projecte del nou Parc en l'emplaçament proposat, en uns terrenys al costat del Parc de l'Oreneta.

És trist, i personalment m’indigna, que les pressions de certs col·lectius aturin un projecte necessari. Un projecte en el que s’ha estudiat tècnicament la manera de no generar molèsties (ni sorolls, ni olors) en l’entorn, i on s’hi ha incorporat tots els elements de sostenibilitat i d’absolut respecte amb l’espai on s’ubica.

L’oposició rebutja la ubicació del Parc d’Acollida d’Animals de Companyia per la seva proximitat a Collserola i a l’escola Aula però, val a dir que els terrenys on es proposa ubicar el Parc, estan qualificats d’equipament i no es troben en cap cas dins la delimitació del Parc Natural de Collserola. La proximitat d’un centre escolar tampoc no justifica un canvi d’ubicació de l’equipament quan existeixen totes les garanties de no generar cap impacte ni molèstia en l’entorn.

Precisament, en el procés d'elaboració del projecte i en la seva negociació, s’han acceptat diverses al·legacions presentades pels veïns, les escoles properes, i també el grup municipal d'ERC. Responent a aquestes al·legacions s’ha millorat la connectivitat de l’equipament amb el Parc de Collserola, s’ha reduït l'alçada de l’equipament per minimitzar-ne l’impacte al màxim i s’ha augmentat la distància de l’edificació vers l'escola Aula.

Tot i amb això, el rebuig de l’oposició continua i desatén el requeriment de tirar endavant aquest equipament absolutament necessari per la ciutat i que a més, compta amb el suport de les entitats.

Per acabar-ho d’adobar, l’oposició ens sorprèn amb unes propostes d’ubicació alternativa absolutament incoherents i que evidencien l’existència d’altres motivacions en la seva oposició. Les propostes d’ubicació alternatives en el terme municipal de Barcelona per part d’ERC són justament Can Calopa, una zona que sí que es troba protegida al bell mig del Parc Natural de Collserola i que forma part de la Xarxa Natura 2000 i el PEIN. O el Sot del Migdia, que està qualificat com a zona verda i on existeix l’acord de no construir cap equipament a Montjuïc fins que no s'hagi acabat el Pla d'Usos. A banda que els terrenys vora el Passeig de Santa Eulàlia són en la seva majoria privats, amb un valor aproximat de 24 milions d'euros, i que caldria modificar el Pla General Metropolità.

Tot plegat acabarà fent impossible que la ciutat disposi d’un Parc d’Acollida al setembre del 2011, tal com estava previst. Però el més greu, tal com jo ho veig, és què altra vegada hi ha qui dona ales al fenomen NIMBI.

Els equipaments necessaris s’han de fer on cal, malgrat tantes pressions com calgui. No pot ser què a base de pressions algú aconsegueixi que es deixi de fer un equipament dels que diem “poc amables” al seu barri o al costat de casa seva. Aquest és un gravíssim error i demostra la poca responsabilitat d’algunes formacions polítiques incapaces de mirar més enllà dels seus interessos partidistes.

Diari d'un exiliat

2009-03-05T17:25:00.004+01:00

Avui, permeteu-me fer una recomanació:

En ocasió de els 70 aniversari de l’exili, des del Memorial Democràtic s’ha volgut recuperar les reflexions d’un exiliat català, Ramon Moral i Querol, que va escriure un diari entre el 5 de març i el 24 de desembre de 1939, ja fa 70 anys.

Aquestes reflexions van ser publicades sota el títol “Diari d’un exiliat”, un llibre editat per edicions Abadia de Montserrat fa més de vint anys, i que actualment està exhaurit.

A partir d’avui, es pot anar seguint el diari d’en Ramon Moral a través del bloc “Diari d’un exiliat”, que ofereix, dia a dia, una visió de l’exili des de l’òptica dels vençuts. Una iniciativa interessant.

L'adreça del bloc és:

http://dietarideramonmoral.wordpress.com/

MPGM dels Tres Turons

2009-02-26T14:27:00.005+01:00

L’Elsa Blasco, la regidora d’Horta Guinardó, ha estat avui a Els Matins de TV3 explicant i aclarint alguns aspectes del projecte que com és comprensible inquieten als veïns i veïnes afectats pel parc dels Tres Turons.

Val a dir que l’actual projecte suposa la creació d’un gran espai verd estratègic per a la ciutat (122 hectàrees) i alhora resol i acaba amb bona part de les afectacions del parc, més del 60%, que ja fa més de 50 anys que duren.

Concretament, les 764 afectacions en habitatges dels Tres Turons venen del Pla Comarcal del 1953, on els Tres Turons ja es definien com a parc urbà, i del “Plan Parcial de ordenación de los cerros de la montaña del Carmelo, Turó de la Rubira y montaña Pelada y sus zonas adyacentes” aprovat el 1967.

El Pla General Metropolità (PGM) de 1976 reconeix la necessitat del parc i per tant, manté les afectacions fins ara.

La modificació del Pla General Metropolità (MPGM) dels Tres Turons que ara es proposa i que s’ha aprovat inicialment, suposa acabar amb 464 d’aquestes afectacions i sols en manté 300. Les dels 300 habitatges que es troben en les zones centrals del parc i que entenem posarien en entredit el valor i la viabilitat del que ha de ser el parc urbà.

D’aquesta manera, el projecte actual consolida el parc urbà en les zones centrals i renuncia a les zones del perímetre del parc, més pròximes a la ciutat on es manté i es desafecta els habitatges.

Serà també en aquestes zones del perímetre del parc on es reallotjarà a les persones ocupants dels 300 habitatges encara afectats. En total es construiran 324 habitatges de reallotjament, no hi ha per tant, un increment respecte el nombre d’habitatges existents. I es dotarà de nous equipaments i serveis aquestes zones més pròximes a la ciutat que es consoliden.

En aquest moment el projecte està en període d’exposició al públic durant tres mesos, les persones afectades poden presentar al·legacions al pla fins al dia 5 de maig. Al districte també s’ofereix un servei d’atenció i informació personalitzada per a totes les persones afectades, a través de l’Agència de promoció del Carmel i entorns.

MPGM del Carmel

2009-02-19T18:25:00.005+01:00

Tot just ahir varem acabar de fer la darrera de les visites als sectors i actuacions aïllades del Projecte de Modificació de Pla General Metropolità del Carmel (MPGM del Carmel), per estudiar amb detall cada una de les al·legacions presentades, fins a 284 al·legacions.

Un cop acabats els quatre mesos d’exposició al públic, s’està procurant afinar al màxim cada una de les actuacions, mirant els pros i contres de tirar endavant cada proposta i atenent, amb visites in situ i sobre el terreny, a les persones que han presentat al·legacions per acabar de valorar les implicacions de tot plegat.

La magnitud d’aquest projecte el converteix en un gran repte per tot el barri del Carmel i part de la Taxonera, no sols per les afectacions que suposa sinó també per les moltes oportunitats de millora que genera.

Tot projecte urbanístic d’envergadura, com ho és el del Carmel, produeix neguits al veïnat. Des del Districte, en som conscients i comprenem les inquietuds que expressen els veïns i veïnes. Amb tot, no és senzill combinar l’interès col·lectiu del barri i de la ciutat amb els lícits interessos individuals i particulars de les persones que es veuen afectades. L’objectiu del projecte del Carmel, com expressa molt bé l’Elsa Blasco, la regidora del districte, és aconseguir el màxim benefici col·lectiu per al barri, procurant fer el mínim d’afectacions.

Algunes de les afectacions de MPGM del Carmel ja venen del Pla General Metropolità de 1976 i dels Plans Especials de Reforma Integral (PERI) de 1986. Amb el nou projecte s’ha desafectat part de les antigues afectacions, se n’ha mantingut algunes, i se n’ha fet de noves. En la proposta presentada inicialment les afectacions són 719 en total, de les quals 533 són habitatges. Caldrà però ajustar aquesta xifra després de valorar amb detall cada una de les al·legacions.

En cada actuació és posa a la balança quina és la millora que la proposta suposa pel barri, pel conjunt dels veïns i veïnes. No és un exercici fàcil, i segur que no tothom compartirà la necessitat de fer o no una o altra actuació. El consens en aquests casos no és possible. Cada proposta d’actuació respon a un perquè que pot semblar més o menys adient però, en qualsevol cas, estic convençuda que el Carmel no pot ni ha de renunciar a millorar els seus espais públics, a acabar amb els habitatges en interiors d’illa, a connectar el territori i millorar-ne l’accessibilitat, a cosir el barri i guanyar nous equipaments... Aquesta és una aposta de futur, una aposta de millora col·lectiva del i pel barri.

Els projectes urbanístics, els planells i documents, són freds i no reflecteixen els efectes que aquest tipus d’intervencions tenen sobre les persones. Però també és cert que al darrera dels projectes, les persones que com l’Elsa han de prendre decisions són conscients i conseqüents amb aquests efectes. També per això, des de l’Agència de promoció del Carmel i entorns, s’ha volgut respondre als neguits dels veïns i veïnes afectats pel projecte, informant de manera personalitzada a tothom que s’hi adreci. En total ja s’han atès més de 370 persones.

Hem atès i continuarem atenent des de l’Agència, des del Districte i des d’on calgui a tots els veïns i veïnes que necessitin aclarir dubtes o expressar neguits, inquietuds, acords i desacords. Sigui quina sigui la decisió en cada cas, la prendrem després d’haver escoltat als implicats.

El retorn de la Isabel

2009-02-06T10:37:00.004+01:00

Gran part dels nens i nenes que van marxar a l'exili, no han tornat mai a casa. La Isabel és una d'aquelles nenes que va marxar l'any 1939, amb només 8 anys. Però la Isabel ha tornat.

Després de 70 anys, la Isabel ha tornat per reconciliar-se amb la seva ciutat i explicar-nos la seva història, el seu testimoni. Des del carrer Sant Dalmir, al barri de la Taxonera, la Isabel sentia com plovien les bombes sobre Barcelona. La casa on ella va viure els moments terribles de la guerra encara hi es, la casa dels seus pares i la casa dels avis ja fa temps que han desaparegut.

Dimecres vaig tenir la sort de poder acompanyar la Isabel a retrobar els records de la seva infantesa a la Taxonera. El seu és un testimoni emocionat i emocionant i alhora contingut, ple de records fascinants que evoca com si els tingués al davant. Una dona realment entranyable.

Tren Popular de la Cultura

2009-02-02T14:43:00.003+01:00

Dijous vaig tenir el plaer i la sort d’assistir a un acte entranyable a Casa Amèrica Catalunya. L’amic Eulogio Dávalos, amb altres artistes i protagonistes del Tren popular de la cultura, Enrique San Martín, Pierre Kalfon, Virginia Vidal, Nano Acevedo, Pedro Villagra i Edmundo Herrera rememoraven aquella experiència.

El Tren popular de la cultura fou una de les 40 mesures del programa del Govern d’Unitat Popular, de Salvador Allende. Una política cultural que volia fer arribar la cultura al poble xilè.

Entre gener i febrer de 1971, el tren popular va anar arreu dels nombrosos pobles i ciutats al sud de Santiago per fer arribar el teatre, la música, el ballet...la CULTURA en majúscules, el bo i millor , de la mà dels grans artistes del moment.

No cal dir que tots els participants del Tren van ser sistemàticament perseguits pel règim de Pinochet. Molts artistes es van veure abocats a l’exili i l’experiència del tren va quedar silenciada, no se’n va tornar a parlar.

Però aquella experiència seria inoblidable pels qui la van viure i ara, trenta-vuit anys després, s’ha volgut reconèixer i recordar amb alguns dels seus protagonistes, alguns dels cinquanta-dos que pujaren al tren per fer arribar la cultura, el seu art, arreu de Xile.

Dipòsit d'aigües pluvials a l'Avinguda de l'Estatut

2009-01-28T17:35:00.002+01:00

Dilluns 26 de gener es va fer una reunió informativa per explicar el projecte de construcció del dipòsit de retenció d’aigües pluvials de l’Avinguda de l’Estatut.

L’objectiu principal del dipòsit és evitar possibles inundacions en cas de tempesta, acumulant l’excés d’aigua al dipòsit per fer-ne un desguàs controlat de manera que no es produeixin situacions de desbordament del clavegueram i de la depuradora del Llobregat, i s’eviti la contaminació del mar.

El dipòsit de l’Avinguda de l’Estatut serà el segon més gran de la ciutat, amb una capacitat total de 95.515 metres cúbics d’aigua distribuïda en tres mòduls que permeten salvar el desnivell del terreny. Aquest dipòsit recollirà les aigües pluvials de la conca de la riera d’Horta; el torrent Garrofers, les rieres de Marcelí i de Pedro Antonio Alarcón i les aigües del carrer Llobregós.

A banda, el projecte incorpora un dipòsit d’aigües freàtiques de 3.000 metres cúbics per aprofitar les aigües del freàtic existents a la zona, i un centre de neteja que donarà servei als barris de l’entorn. Totes les instal·lacions seran soterrades de manera que la coberta permetrà mantenir la zona de verd amb una nova distribució.

Tot i que encara està per definir, es preveu la reurbanització de l’Avinguda de l’Estatut unint els dos sentits de circulació de manera que l’actual espai central de zona verda quedi annex a la banda d’Horta, tal com es va establir en el Pla Director de la Vall d’Hebrón. El projecte per definir la coberta del dipòsit i la reurbanització de tota la zona serà objecte d’un procés participatiu amb els veïns que encara no s’ha iniciat.

Serà en aquest procés que tindrem ocasió d’acabar de configurar tot l’espai i les seves característiques atenent a les diverses necessitats i gustos dels veïns i veïnes, i procurant crear un espai que ens permeti gaudir del verd i alhora poder-hi fer la festa major del barri.

ROIG.CAT

2008-11-26T17:10:00.003+01:00

Per que la crisi no l'han de pagar sempre els mateixos!!

!!!

Aquest dissabte 29 a partir de les 20h a la Sala Apolo hi ha festival. El ROIG.CAT!

Si voleu més informació; grups, entrades, etc. podeu clicar la imatge. Paciència que triga una estona en obrir my space.

ICV no recolzarà la LEC

2008-10-03T12:10:00.001+02:00

Homenatge a Salvador Allende

2008-09-08T09:53:00.002+02:00

Com cada 11 de setembre, a banda de celebrar la diada nacional de Catalunya, rendim també homenatge a la figura de Salvador Allende. Enguany, l'homenatge coincideix amb el centenari del seu naixement.

L'acte, comptarà amb l'actuació musical de Cono Sur i serà presentat pel director del CIDOB, Josep Ribera. Com sempre, després d'escoltar les darreres paraules del president Allende es farà una ofrena floral al bust del president.

Ens veiem aquest dijous a les 10.30 a la Plaça Salvador Allende del barri del Carmel.

I Lakoff?

2008-09-05T14:08:00.005+02:00

Avui vull recomanar un article que m’ha semblat rodó. L’article és de Marco Schwartz, publicat a el diari Público: ¿En qué han quedado las lecturas de Lakoff?

D’entrada el títol fa pensar en allò de l’elefant i tot plegat però, tracta una qüestió realment inquietant i de fons: La dreta ens arrossega cap al seu terreny. Si no en som conscients i evitem caure en el parany, estarem perduts.

L'article fa així:

"En política, como en todos los aspectos de la vida, las formas son tan importantes como el fondo. Este principio elemental adquiere una especial relevancia cuando se tratan materias de alta sensibilidad social, como el fenómeno de la inmigración. En este sentido, resulta preocupante el giro que está experimentando el discurso del Gobierno desde las pasadas elecciones. Pese a que el PSOE revalidó su victoria, los análisis cualitativos poselectorales revelaron que el 9-M un buen número de votos huyeron a la derecha o a la abstención por culpa de los mensajes demasiados blandos de Zapatero durante la campaña.
Presto a remediar el error, el presidente incluyó en su gabinete a Celestino Corbacho y le asignó un despacho de nueva denominación: Ministerio de Trabajo e Inmigración. A diferencia de países como Suecia o Dinamarca, donde la inmigración depende de las carteras de Igualdad o Integración, Zapatero la vinculó a Trabajo, lo que transmite el mensaje nada sutil de que los extranjeros tienen razón de estar en España por su condición de mano de obra.
A partir de entonces, se han encadenado anuncios y decisiones inquietantes: invitaciones a la repatriación subvencionada, plan para suprimir a padres y suegros del derecho a la reagrupación familiar, apoyo a la directiva europea que criminaliza a los sin papeles... Y ahora, como guinda, el anuncio de que se cerrará el grifo a las contrataciones de inmigrantes en origen.
El lingüista George Lakoff, gurú intelectual de los estrategas gubernamentales, sostiene que el mayor problema de los partidos progresistas de hoy radica en su docilidad para someterse al discurso de trazo grueso de la derecha, cuyo objetivo es conectar con los instintos primarios de la sociedad.
Así, por ejemplo, en lugar de defender los impuestos como elemento esencial para la cohesión y el bienestar social, los socialdemócratas han pasado a rivalizar con los conservadores en rebajas tributarias.
Del mismo modo, sin llegar aún a los extremos del PP, el Gobierno del PSOE ha endurecido su discurso sobre la inmigración por cálculos electorales. ¿En qué han quedado las lecturas de Lakoff?." (Marco Schwartz)

3 mesos pel finançament

2008-09-01T12:37:00.004+02:00

Aquest ha estat un estiu mogudet en relació al sistema de finançament, mogut políticament però poc productiu pel que fa al contingut.

La darrera compareixença del Sr. Solbes evidencia que no s’ha avançat gens. L’únic canvi ha estat el compromís d’arribar a un acord abans no passin tres mesos, un compromís fruit del polèmic pacte entre el president d’ICV, Joan Saura, i la vicepresidenta del govern espanyol Maria Teresa Fernández de la Vega.

Sense entrar a valorar amb massa deteniment el pacte entre Saura i de la Vega, si que és evident que els seus resultats no han estat pas favorables per a ICV. Tot i que ICV aconsegueix una nova data límit de tres mesos per a un acord en el finançament, l’allau de crítiques pel pacte en solitari no compensa. (Recomano el post d’en Pere Nieto)

Han estat molts els qui han volgut confondre els termes en que es va produir el pacte. En aquest sentit, cal reiterar que la negociació, en tot moment, es va fer en nom d’ICV. Mai no es va parlar de quins havien de ser els continguts del sistema de finançament, cosa que pertoca al govern de Catalunya, ni es va parlar en nom de la Generalitat i, per tant, la nostra formació tenia plena potestat per negociar en el seu propi nom i arribar a acords amb total llibertat. Això, que sembla tant raonable, s’ha hagut d’aclarir a través d’un comunicat de la direcció d’ICV.

Dit això, em sembla que l’agressivitat esmerçada per algunes formacions polítiques en la seva crítica a ICV i al seu president, Joan Saura, ha estat desmesurada. No em cansaré de dir-ho, el que pertoca és criticar projectes polítics i idees, no pas atacar persones.

Per acabar, no confio gaire, per no dir gens, en que d’aquí a tres mesos es pugui arribar a un acord de finançament. Vol dir això que el pacte de Saura haurà estat inútil? No ho se però, com a mínim, l’executiu espanyol sap a que atenir-se si no vol tornar a quedar en evidència.

Tampoc se si al govern de ZP li importa massa complir amb les seves promeses. Fins ara no sembla que aquesta hagi estat una de les seves prioritats. En qualsevol cas, d’aquí a tres mesos ho podrem comprovar.

pensant ja en les vacances...

2008-07-28T17:46:00.005+02:00

Últimament estic desapareguda del bloc però, és que no dono abast. Aquest any, com mai, necessito que arribin les vacances.

La feina, el districte en plena època de festes majors, el dia a dia quotidià que no perdona, les ganes de canviar el xip, que ja és estiu, la calor, el cansament acumulat, el bloc abandonat, el facebook esperant ser actualitzat, el hi5 per descobrir...

Hi ha tants temes d’actualitat per comentar que em toca triar. I en trio un parell que em preocupen especialment.

La Llei d’Educació de Catalunya (LEC), que el Departament d’Educació vol aprovar peti qui peti i si no vigilen encara petarà alguna cosa. El posicionament d’ICV en aquest sentit ha estat molt clar. No recolzarem la llei si no manté l’esperit del Pacte Nacional per l’Educació i permet superar el model de doble xarxa escolar (pública i privada) de Catalunya. La llei ha d’establir garanties per la gratuïtat de l’educació i la corresponsabilitat de tots els centres finançats amb fons públics en qüestions com l’acollida d’alumnes nouvinguts.

El desplegament de la Llei de Serveis Socials amb la recent regulació de la figura de l’assistent personal, motiu de celebració, i la imminent aprovació també de la Cartera de serveis socials 2008-2009. La cartera, tot i la seva magnitud o justament per això, pel que podria ser i malauradament no és, genera certa decepció. La cartera ha de recollir tots els serveis i prestacions a “disposició” dels ciutadans per bé que, avui per avui, el 60% d’aquestes prestacions estan subjectes a la disponibilitat de pressupost. Som doncs encara molt lluny de garantir drets.

El tema estrella de l’estiu però, és i serà el finançament. Un finançament que ens fa anar de cap des de fa dies i que si la cosa no canvia molt ens farà mal de cap aquest agost. Sols ens queda demanar el compliment estricte de l’Estatut.

Jo el 4 d’agost començo les vacances i procuraré desconnectar de tot. Aquest any si; relax, tranquil·litat i, agafar forces pel setembre que ve carregat d’activitat.

Face...què

2008-07-15T15:19:00.004+02:00

Seguint els passos de l’amic Pere Nieto, m’he decidit a veure què és això del Facebook. La veritat és que té la seva gràcia. Encara no se massa com funciona però d’entrada trobo que està bé, que s’hi genera una dinàmica curiosa al enllaçar amb tot tipus de gent coneguda, fent una xarxa d’allò més variada i perquè no, pintoresca.

Així d’entrada, diria que és una eina potser encara més personal que el bloc. No vull dir que els blocs no siguin personals, òbviament les opinions que s’expressen en un bloc són absolutament personals i reflecteixen la personalitat i la vida de qui els escriu però, al Facebook s’hi pengen directament trossos de vida.

És com una finestra per on poder espiar moments robats, moments importants d’una vida, prou significatius perquè algú els posi a disposició dels amics curiosos. També és un espai on recuperar el contacte amb amics retrobats, d’aquells que fa anys que no veus però amb qui comparteixes records plens d’afecte i amb els qui ara pots compartir nous trossos de vida. I perquè no, és un espai per mostrar les dots fotogràfiques del personal...

En qualsevol cas, és un espai per explorar i acabar de descobrir, un espai on trobar-hi i també on deixar-hi un tros de vida. Per als curiosos, aquí n'hi haurà algun tros de la meva.

DESTRUCCIÓ A TOTA COSTA

2008-07-03T10:34:00.003+02:00

Greenpeace ha fet pública una nova edició del seu informe anual de denúncia sobre la destrucció de les costes espanyoles i l’especulació urbanística al litoral. Aquest informe, analitza els 100 casos més escandalosos de depredació urbanística i de contaminació a les costes de cada comunitat autònoma.

A Catalunya, segons l’informe DESTRUCCIÓ A TOTA COSTA, el 46,5% del litoral català està ja urbanitzat i, a més, som responsables del 42% dels abocaments contaminants que es produeixen al Mediterrani des de les costes espanyoles.

El diari Público publica a més, una entrevista amb el director executiu de Greenpeace, Juan López de Uralde, on denuncia la nul·la gestió de la ministra Elena Espinosa. Una passivitat, la de la ministra, que ja ens temíem quan va ser nomenada.

Tot plegat no pinta massa bé.

festival pOrque tú lo vales

2008-06-30T09:53:00.001+02:00

65 hores? Ni parlar-ne!

2008-06-17T09:52:00.004+02:00

El consell de ministres de la UE ha aprovat una reforma de la jornada laboral que suposa un absolut retrocés social.

La idea de la UE és obrir la possibilitat d'incrementar la jornada laboral fins a 65 hores setmanals! Tornar doncs al passat i acabar amb una de les principals conquestes del moviment obrer!!

La mesura, que encara no és definitiva, s'ha de ratificar al Parlament Europeu. És del tot inacceptable i no podem permetre que tiri endavant de cap de les maneres. Europa s'equivoca!

Habitatges d'inclusió

2008-06-12T18:46:00.003+02:00

Avui hem sabut que la Generalitat cedirà una part dels pisos que rep, procedents d’herències de persones sense familiars ni hereus coneguts, per a que passin a formar part de la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió, que coordina la Fundació Un Sol Món.

En comptes subhastar tots els pisos i repartir els diners recaptats entre les entitats de caràcter assistencial o cultural sense ànim de lucre, una part d’aquests habitatges seran destinats a incrementar la oferta d’habitatges tutelats per a persones que han iniciat processos d’inclusió.

Aquesta és una excel·lent notícia i una mostra més de que tot i les dificultats de la situació, tenim pacte nacional per l’habitatge i polítiques d’habitatge. És obvi que, en qüestió d’habitatge, des de la planificació fins a la concreció d’un projecte passa un temps llarg que dificulta conèixer i veure el què s’està fent. S’estan construint pisos protegits arreu de Catalunya i s’està incrementant el nombre d’habitatges de lloguer a preus concertats però, amb les actuals dificultats d’accés a l’habitatge sembla que les solucions no arribin mai i quan arriben fem curt...

Iniciatives com la d’incorporar els pisos heretats per la Generalitat al parc d’habitatges tutelats, ajuden a veure com s’està treballant perquè l’accés a un habitatge digne, sigui un dret efectiu i una realitat.

Chill-Out als canons

2008-06-06T11:07:00.005+02:00

Hola a tothom, aquest dissabte a la nit us proposo un pla immillorable.

Algú pot resistir-se a gaudir d'aquestes vistes de Barcelona? I de nit?

I si a més de les vistes hi ha musiqueta chill-out, hamaques, i la possibilitat de prendre alguna cosa en un ambient relaxat i de bon rotllo?

Doncs sí, els qui no vau tenir la sort d'assistir a la primera edició, teniu ocassió de venir a la segona, demà dissabte a partir de les deu de la nit al cim del Turó de la Rovira. Els que hi vam ser segur que repetirem.

El chill-out és un dels actes que obre la festa major de Can Baró, tot un encert. Aprofito per donar les gràcies a tota la gent de Can Baró que organitzen aquesta iniciativa, i de pas els demano que continuïn tirant endavant idees tant bones com aquesta.

Si voleu més informació: aquí

Ens veiem als canons!

Serveis Socials, 4a pota de l'Estat del Benestar

2008-05-28T11:38:00.002+02:00

Els serveis socials han de ser, sens dubte, la quarta pota de l’Estat del Benestar.

Darrerament hem viscut alguns avenços en aquesta línia, amb l’aprovació de lleis importantíssimes com la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones amb dependència, i la Llei de Serveis Socials.

Per primera vegada comptem amb un marc jurídic que reconeix el caràcter universal, garantit i exigible, dels serveis i prestacions socials. Estem doncs en el bon camí. Cal desenvolupar però aquest marc legal i, aquí és on hi hem de posar el coll perquè som encara lluny de garantir l’accés universal a molts serveis que entenem haurien de ser per a tothom.

En aquest moment, s’està treballant per l’aprovació de la Cartera de Serveis Socials 2008- 2009. La Cartera és la que ha d’omplir de contingut el nou marc jurídic que tenim de manera que, una cartera de serveis ambiciosa i de màxims suposaria el salt qualitatiu i quantitatiu fonamental que molts esperem. Al mateix temps però, una cartera de mínims no aportaria cap canvi en positiu sinó la simple classificació o catàleg dels serveis existents i la absoluta decepció de les expectatives generades amb les lleis aprovades.

Som doncs, en un moment clau. Un moment fonamental per continuar avançant en drets universals, en autonomia i dignitat humana, i en més benestar per a les persones. L’alternativa, decebre les expectatives creades a milers de persones. Ja cal que no ens equivoquem.

Ha arribat el moment d’articular en la pràctica la quarta pota de l’Estat del Benestar, la de l’autonomia personal per a tots i totes.

No serà tasca fàcil. N'és una mostra el primer any de desplegament de la Llei de la Depandència.

La desafecció a debat

2008-05-14T10:47:00.006+02:00

Tot just s’ha presentat l’Informe sobre la desafecció política encarregat pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació per combatre l’abstenció i l’allunyament de la ciutadania vers el sistema polític.

Sembla que la idea és treballar a partir de l’Informe en un Pla d’actuació per combatre la desafecció i millorar la salut del nostre sistema democràtic.

El document proposa entre altres coses que institucions, administracions, partits polítics i mitjans de comunicació adoptin mesures per ser més transparents, participatius i clars, siguin més responsables i retin comptes de les seves actuacions davant la ciutadania.

A més, inclou possibles mesures a adoptar com ara garantir per llei la transparència d’institucions i partits; establir mecanismes per avaluar el rendiment de les lleis del Parlament o els plans de les administracions; elaborar un codi de comportament que comprometi als responsables polítics; reconèixer els drets electorals dels estrangers; rebaixar l’edat del dret al sufragi actiu o promoure la formació política en l’ensenyament obligatori.

Un document interessant per als qui estem compromesos, d'una o altra manera, amb els valors democràtics i la societat que ens envolta.

Un pas més cap a la LEC

2008-04-28T17:34:00.004+02:00

Sembla que finalment tenim avantprojecte de la Llei d'Educació de Catalunya. Amb un text que tanca la porta a la temuda privatització que, en el document inicial de bases, era un dels elements més polèmics.

La nova legislació estableix un model educatiu propi que busca incrementar l’equitat i l’excel·lència, i incrementar l’èxit escolar. I ho fa a partir de tres criteris bàsics que persegueixen un canvi de cultura en el sistema educatiu català. Més suport de l’administració educativa als professionals que treballen als centres i serveis educatius, més reconeixement de la societat vers els docents, i l’establiment de l’avaluació del sistema.

Es creen zones educatives com a instrument per fer més propers els centres i l’administració. Cada zona educativa haurà de concretar la planificació, programar l’oferta, dirigir el procés d’escolarització, i gestionar recursos humans amb el professorat adscrit a cada zona.

A banda, cada centre haurà de tenir el seu propi Projecte Educatiu, aprovat pel Consell Escolar, amb equips direcció amb capacitats reals de decidir sobre tot els aspectes del seu centre. Els centres tindran doncs, autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió de recursos humans i econòmics.

Tot i que caldrà mirar el text amb detall, si que vull destacar un parell d'elements que em semblen especialment positius, a banda dels ja esmentats.

En primer lloc que, sembla que l’avantprojecte de la LEC contempla beques per a la igualtat, beques per al mèrit i l’esforç i beques-salari. Tant de bo aconseguim articular un sistema de beques amb cara i ulls, que permeti avançar cap a l'equitat real. Caldrà veure en què es tradueixen cada una d'aquestes beques, com es concreten i quants recursos s'hi destinen.

També celebrar, pensant especialment en aquella gent que hi dedica hores i hores de manera desinteressada, que per fi es reconeix l’educació en el Lleure com a educació no formal. Esperem que aquest reconeixement estigui a l'alçada de les espectatives. En qualsevol cas, amb tota la prudència, felicitats a la gent del lleure! Ja tocava.

Sant Jordi

2008-04-23T13:04:00.004+02:00

Avui, aprofito per felicitar a tots els Jordis i desitjar una bona Diada de Sant Jordi a tothom.

Que totes i tots tingueu llibres i roses!

I es que a mi, les roses m'agraden però, si em deixen triar, em quedo amb els llibres...

La millor opció, un llibre i una rosa per tothom, no?

Nou govern ZP

2008-04-15T13:20:00.004+02:00

Com qualificar-lo? L’adjectiu que em surt d’entrada és SORPRENENT i tot seguit, DECEBEDOR.

No és que n’esperés gran cosa però imaginava que com a mínim ens estalviaríem tornar a patir alguns elements del govern anterior. Parlant clar, que hi fan Magdalena Álvarez i César Antonio Molina altra vegada al govern?

Vol dir que haurem de viure amb el caos permanent de les infraestructures, amb tota la inversió enrederida que toca posar en marxa, i empassar-nos els amables comentaris de la Sra. Maleni? Haurem també d’esperar eternament el retorn del papers de Salamanca mentre el Sr. Molina ens dona llargues i més llargues?

AL·LUCINANT. Però per si no n’hi ha prou, el ministeri de medi ambient desapareix i queda fusionat amb el d’agricultura en un nou i flamant ministeri anomenat de “Medio Ambiente, Medio Rural y Marino”. Flamant sí però, més enllà de la façana, hi haurà possibilitats reals i sobretot voluntat per part de la ministra Elena Espinosa de fer alguna cosa palpable per encarar els reptes mediambientals que tenim? Qui molt avarca diuen que poc apreta i, a diferència de Narbona, fins ara Espinosa ha demostrat escassa sensibilitat ambiental.

Pel que fa al ministres catalans, val a dir que els ministeris que encapçalen són una bona patata calenta a les mans i, em penso que no eren a la llista de preferències del PSC.

Tot i que ja era hora que una dona pugui encapçalar amb tota normalitat un ministeri com el de Defensa, no sé si Carme Chacón s’hi podrà lluir gaire fent formar les tropes...

Treball i Immigració tampoc no és cap bicoca en el moment actual, per molt que Corbacho hi aporti la seva experiència municipal i una visió renovada i singular. El temps ens ho dirà.

Un punt INQUIETANT, tot just començar sembla que hi haurà turbulències entre Solbes i Sebastián. Mal moment per a les disputes, amb el panorama econòmic que diuen s’acosta.

Un punt POSITIU, per primera vegada, les dones són majoria en un govern espanyol.

I per acabar, un punt PINTORESC. Duran diu que si a hores d’ara no és ministre és perquè no ho vol però que potser a mig mandat s’ho repensa. I nosaltres pensant que en Duran es delia per un ministeri...

Tot plegat sorprenent, no?

Es confirma la deriva al centre

2008-04-09T11:05:00.004+02:00

I si no ja els anirem a buscar...

Perquè deien que havien de servir els 25 diputats del PSC? Vista la primera sessió d'investidura, els pitjors pronòstics semblen confirmar-se.

ZP es mostra autosuficient i la força del PSC sols ha servit per debilitar l’esquerra catalanista i deixar fer a ZP, en la seva deriva centrista i centralista. Zapatero pactarà, sí, però amb qui?
Pactarà amb la dreta catalana, amb el servicial Duran, a canvi d’un cert maquillatge catalanista. Cal posar algun peix al cove en forma de balança fiscal o de Roine. Així CIU pot vendre alguna cosa als catalans i tenir-los distrets, no fos cas que ens obcequéssim i ens poséssim seriosos en el desenvolupament de l’Estatut i el finançament.

Pactarà també amb la dreta del PP, amb un Mariano “renovat” i amb aquest nou PP cansat de la guerra oberta que ara intenta una estratègia més moderada. PSOE i PP es posaran d’acord en els grans temes d’estat.

Per això no calia acollonir al personal amb allò de “si tu no vas...”? Si el PP era tant terrible, com és possible que d’avui per demà hi vulguin pactar?

Si una cosa sembla evident és que altra vegada ens han aixecat la camisa. I els primers entabanadors entabanats, són els del PSC. Tant que demanaven suport, caldrà veure si els seus 25 diputats serveixen per alguna cosa més que per dir amen al PSOE.

De moment, l’únic que han fet els socialistes catalans és permetre que el PSOE s’acosti a les dretes del PP i de CIU. Molt meritori per a un partit què s’anomena d’esquerres... la decepció està servida.

Sr. ZP, els darrers resultats electorals li poden fer pensar que tot s’hi val però, s’equivoca. Els catalans, més aviat que tard, ens cansarem de que ens prengui el pel i, ja no li valdrà l’argument de la por.

Educació Ambiental a H-G

2008-04-07T12:47:00.006+02:00

Avui comença la Primera Setmana d'Educació Ambiental d'Horta- Guinardó.

Aquest és un projecte participat en el que han treballat conjuntament les escoles públiques d'educació Infantil, Primària i Secundària del districte, integrades en la Xarxa 0-18, amb el suport del Centre de Recursos Pedagògics i del Districte d'Horta-Guinardó.

Des d'avui i fins al dia 12 d'abril, els diversos centres educatius compartiran i intercanviaran experiències, treballant de forma conjunta diversos temes ambientals.

Esperem que serà una experiència molt positiva, no sols pels infants i joves que hi puguin participar directament, sinó per a tots i totes els qui d'una o altra manera també en podrem gaudir i aprendre.

En qualsevol cas, és una iniciativa magnífica. Gràcies a totes i tots els qui l'heu fet possible.

El pervers sistema electoral

2008-04-01T11:54:00.003+02:00

Avui, vull recomanar l'article d'opinió d'en Vicenç Navarro: Los costes políticos de la transición, publicat a El Periódico.

El que apunta fonamentalment l'article és que "El Gobierno de Suárez diseñó un sistema pensado para perjudicar a quienes están a la izquierda del PSOE: antes el PCE y hoy IU-ICV."

Són molts els articles d'autors diversos que han criticat les perversions de l'actual sistema electoral. Però, en aquest cas, la visió que aporta Vicenç Navarro, Catedràtic de la UPF, em sembla molt clara i especialment interessant.

El QUÈ i el COM

2008-03-31T17:37:00.002+02:00

El QUÈ és fonamental però el COM no deixa de ser important i de fet, pot acabar essent determinant. La gestió de l’aigua, per fer front a l’aguda situació de sequera que patim, n’és un clar exemple.

En un moment qualificat ja de crisi i emergència, el COM, la manera com expliquem clarament la situació i els motius que ens obliguen a prendre mesures d’excepció que en circumstàncies normals rebutjaríem, és vital.

La nostra postura d’oposició als transvasaments és clara i no ha canviat. En aquest sentit, plantejar el transvasament d’aigua del Segre pot veure’s efectivament com una contradicció i, de fet, el transvasament no seria sobre la taula si no fos per la situació de crisi en que ens trobem.

Diria que és una mica allò de solucions desesperades per a situacions desesperades. I precisament per això, penso que hauríem d’haver plantejat l’opció del transvasament del Segre de forma absolutament clara i transparent des de bon començament. Amb prou temps i calma per fer entendre a la gent que la situació què vivim és tant greu que hem estudiar totes les opcions al nostre abast.

En aquest sentit, l’esforç que s’està fent des de la Conselleria és important. La inversió per recuperar aqüífers, pous i treure aigua d’allà on sigui possible és de 177 milions d’euros, que es diu ràpid. Però fins que puguem obtenir aigua de les dessalinitzadores, el 2009, no es pot garantir el subministrament per a l’ús de boca a l’àrea metropolitana de Barcelona sense transvasar aigua d’allà on n’hi hagi.

Crec sincerament que la por ens ha traït. Hem tingut por que se’ns acusés de caure en contradicció, i potser el més raonable hauria estat assumir explicita i obertament la situació contradictòria a la que ens aboca la crisi de l’aigua.

La set és un argument tant potent que, ven explicada, la gent hauria entès la situació en que ens trobem.

La por a no ser entesos ens ha situat en un escenari de descrèdit que no ens podem permetre. Serà difícil però ara, a banda de gestionar la sequera, toca recuperar la confiança perduda.

Després de la patacada...

2008-03-13T13:34:00.004+01:00

Els resultats electorals ens han de fer pensar. A banda dels factors conjunturals de bipolarització i de vot útil cap als socialistes, alguna cosa està passant quan no arribem a la gent i perdem suport del electorat que ens va votar el 2004. A les municipals ja varem patir una primera davallada i ara sembla que la tendència es confirma. Quin és el motiu?

Se’m fa difícil trobar una resposta. I és què el company Pere Nieto té raó quan diu que possiblement vivim en una bombolla.

Probablement és per això que encara ara tinc la sensació que hem fet una magnífica campanya amb un magnífic candidat i en canvi la dura realitat és que hem tingut uns resultats negatius i hem perdut força.

Les darreres conteses electorals ens han dut sorpreses gens positives. La realitat ha resultat ben diferent de l’expectativa. Perquè?

Potser som un partit que desperta simpaties però que en el moment decisiu no aconsegueix traduir les simpaties en vots?
Potser ens costa tenir presencia en el dia a dia polític? Alguns mitjans de comunicació ens ignoren completament i qui no surt als mitjans no existeix.
Potser acabem arribant sols a un entorn que ja és molt nostre i no som capaços d’anar més enllà, d’apropar-nos a gent que podria ser pròxima a les nostres idees si ens conegués?
Potser cal renovar-nos un cop més i recuperar la frescor que és tant pròpia del nostre partit?

Probablement tot hi té a veure, i segur que hi ha altres elements que ara mateix se’m escapen però arribats en aquest punt, la qüestió és:

Com fem entendre a la gent progressista i d’esquerres, als qui ens tenen simpatia, que el vot a ICV és útil i els pot representar millor que altres opcions avui més majoritàries?
Com suplim la nostra absència als mitjans de comunicació?
Com ampliem el nostre entorn i arribem a més gent?
Com incorporem noves idees i debats i ens renovem?

Se’m acut una resposta, segur que no és l'única solució però em sembla un element especialment important. Se’m acut que ICV hem de mantenir un peu a les institucions però al mateix temps hem de reforçar i ampliar el nostre peu al carrer.

No és una idea nova i certament no és empresa fàcil, però avui per avui és ineludible. Trobo que hem d’ampliar i mimar especialment la nostra xarxa relacional, la nostra base social, i això passa per cuidar i ampliar les relacions amb entitats i col·lectius afins, ecologistes, feministes, d’esquerres...

I alhora també passa per enfortir la organització de base. Cal fer pinya, hem de fer un esforç totes i tots, la militància de base, per fer arribar la nostra veu arreu. Cal compartir i explicar més que mai el projecte d’ICV des de la proximitat. Cada un de nosaltres ha de ser un altaveu d’ICV en el dia a dia, hem de contagiar la nostra il·lusió als qui ens envolten.

Sóc conscient que no estem en el millor moment. Precisament per això cal posar tota la carn a la graella. Sempre em estat gent compromesa, amb valors i conviccions. Ara cal esforçar-nos més que mai per explicar el nostre projecte i alhora cuidar la gent que ens és propera, fer-los partícips d’aquest somni de l’esquerra que volem deixi de ser somni per ser realitat.

L'endemà

2008-03-10T10:36:00.002+01:00

Els resultats electorals no han estat els que esperava. Admeto que tenia confiança que la gent no cauria en el parany del vot útil, del vot de la por, del mal menor. M’equivocava.

Sempre costa acceptar un mal resultat, avui també se’ns fa difícil, però no podem caure en el desànim. Cal continuar treballant més que mai perquè tenim projecte, continuem tenint un magnífic candidat, ara diputat, i continuem representant el somni de l’esquerra.

Llàstima que aquesta opció nostra, la de l’esquerra transformadora, no és la de la majoria. Què hi farem? Això ja ho sabíem.

Ànims companyes i companys, perquè moltes i molts continuem creient en les solucions justes, lògiques i valentes, en les alternatives transformadores i de futur.

Joan, pots estar segur que tens tot el suport de la nostra gent. Avui com sempre sabem que ens continuaràs fent sentir orgullosos de formar part d’aquest projecte compartit que és Iniciativa per Catalunya Verds.

Més enllà dels resultats, gràcies per la feina feta, gràcies per representar allò en que creiem i, gràcies per mantenir viu el somni de l’esquerra.

Rebel·lem-nos pel somni de l'esquerra

2008-03-06T11:20:00.002+01:00

Què menja un mileurista?

2008-03-04T10:18:00.001+01:00

I un inframileurista?

Què fem amb el canvi climàtic?

2008-02-29T10:25:00.003+01:00

L’Estat espanyol és un dels principals incomplidors del Protocol de Kioto en la lluita contra el canvi climàtic. Però les seves consequències es faran notar, i molt, a casa nostra. Per això cal passar de la retòrica a les mesures contundents ja.

Les polítiques de maquillatge, que proposen altres forces polítiques, ens avoquen al desastre. Sols des de la responsabilitat, conscients del gran repte de present i de futur al que ens enfrontem, i amb una estratègia clara, decidida i enèrgica, serem a temps d'aturar canvi climàtic.

El nostre objectiu és reduïr les emissions de gasos d'efecte hivernacle en un 30% per l'any 2020.

Per això proposem un nou model d’economia ecològica, de mobilitat, d’energia i de territori. És necessari un canvi de model cap a l’economia ecològica, amb processos de producció i maneres de consumir més netes, amb menors impactes i menys malbaratadores de recursos i d’energia.

ICV-EUiA tenim una estratègia clara per lluitar contra el canvi climàtic a partir de quatre lleis fonamentals:

- Llei per a l’estalvi i l’eficiència energètica: objectiu d’estalvi d’un 1% del consum total d’energia a nivell nacional els primers cinc anys. Arribar a una reducció mínima absoluta del 20% al 2020, en relació al consum de 2005.

- Llei de promoció de les energies renovables: objectiu d’assolir a partir d’energies renovables un 30% de l’energia primària l’any 2020 i un 80% l’any 2050.

- Llei de fiscalitat ecològica: basada en la creació de nous impostos ecològics i en la progressiva reforma dels tributs existents. No s’ha de pagar més, s’ha de pagar diferent.

- Llei de mobilitat sostenible: reserva mínim el 50% de les inversions públiques en transport, per a la gestió de la mobilitat sostenible els propers 4 anys.

És fàcil parlar del canvi climàtic, darrerament tothom ho fa, però el que cal és actuar amb polítiques contundents i valentes, que vagin a l’arrel del problema i siguin garantia de futur.

Que no ens canviïn el joc

2008-02-27T16:49:00.001+01:00

Temps...sempre en falta

2008-02-21T13:05:00.002+01:00

Aquest és el primer espot electoral d'ICV-EUiA.

Que ens falta temps, és cert com la vida mateixa. Però a més d'un home també li aniria bé que els dies fossin de 48 hores. És el que té el ritme de vida que portem...

Flac favor a la democràcia

2008-02-12T18:46:00.000+01:00

No entenc per què els mitjans de comunicació estan fent el joc al PP. Alguns, els que li són afins, és obvi que ho fan volgudament, però els que no ho són, per què deixen que el PP marqui l’agenda maniàtica establint els temes de debat de la campanya?

Per què s’ha de parlar ara dels immigrants “que ens volen prendre no se què”, després de la seguretat “que mai no en tenen prou”(quina por!) i demà a veure amb quina ens sortiran...

Per què no parlem de tot allò que ens interessa a la ciutadania, amb profunditat, i no sols del què interessa als Srs. del PP?

És clar que cal parlar d’immigració i seguretat (sense associar la primera a la falta de la segona com li agrada fer al PP), però els ciutadans també volem respostes raonades i concretes dels candidats en temes tant importants com la política social, econòmica, o ecològica, per dir-ne algunes.

No entenc per què els mitjans de comunicació ens bombardegen de titulars sense explicar-nos què pensen fer realment els candidats amb els nostres vots.

Quan s’estan plantejant temes importants, que marquen el model de societat que volem, el discurs no passa del titular de bombo i plateret. Rebaixes fiscals, xecs de 400 euros, i macroplantacions d’arbres a tort i a dret...Algú pot posar seny?

No entenc com amb aquestes respostes tant ridícules d’alguns candidats els professionals de la comunicació no els engeguen a pastar fang i busquen la noticia en un altre lloc.

M’indigna que mentre els partits majoritaris maregen la perdiu sense donar respostes, els mitjans de comunicació no donen veu a opcions polítiques que tot i no ser majoritàries com a mínim tenim un projecte sòlid que volem explicar a la gent.

Sembla que tant és si les idees són raonades o no. Ja podem esmerçar-nos en explicar les nostres propostes que al final, el titular que interessa sols és “i del que ha dit Rajoy o ZP que en pensa?” Sols ens donen veu per replicar les bajanades i ocurrències dels partits majoritaris.

Flac favor a la democràcia.

La dreta és la dreta

2008-02-11T18:47:00.000+01:00

Però aquesta proposta de que els immigrants es comprometessin per escrit a respectar els custums bla, bla, bla... no era de CIU?

Altra vegada és evident que la dreta és la dreta. A la catalana o a l'espanyola però amb les mateixes idees de bomber i les mateixes polítiques discriminatòries i reaccionàries.

Els uns en català i els altres en castellà però pel que fa a polítiques socials i econòmiques, no són pas diferents CIU i PP.

En la subhasta electoral que protagonitzen alguns, especialment els partits majoritaris, sembla que tot val. Quan no és un xec de ZP és una ocurrencia Pepera...

Veient aquestes propostes esperpèntiques no m'extranya que la gent passi dels polítics. La llàstima és que aleshores la dreta ens guanya la partida.

Quants partits caldrà il·legalitzar?

2008-02-06T13:53:00.000+01:00

Batasuna, ANV, PCTV... Quants partits caldrà il·legalitzar?

La Llei de Partits és un error que cal esmenar. No és acabant amb una opció política, com s'arribarà a una solució en el conflicte del País Vasc.

La opció política nacionalista és absolutament legítima i representa una part de la societat vasca que té tot el dret a expressar la seva posició a les urnes.

El que és il·legal i il·legitim és la violència. Cal combatre la violència de forma rotunda, però no caiguem en el perill de confondre nacionalistes amb violents.

Una democràcia que fa ús de la llei i la justícia per il·legalitzar partits polítics... no sembla que mostri gaudir de massa salut.

No se per què però últimament m'han vingut al cap aquelles frases de Martin Niemoeller:

Cuando los nazis vinieron a buscar a los comunistas

guardé silencio

porque yo no era comunista,

Cuando encarcelaron a los socialdemócratas

guardé silencio

porque yo no era socialdemócrata,

Cuando vinieron a buscar a los sindicalistas

no protesté

porque yo no era sindicalista,

Cuando vinieron a buscar a los judíos

no protesté porque yo no era judío,

Cuando vinieron a buscarme

no había nadie más que pudiera protestar.

Potser el conjunt de partits polítics, com a mínim aquells qui aspirem a una democràcia plena i com cal, hauriem de fer alguna cosa per acabar amb aquest atac flagrant al nostre sistema democràtic.

Conferència Episcopal & PP

2008-02-01T11:13:00.000+01:00

La jerarquia eclesiàstica n’està fent un gra massa. El manifest de la Conferencia Episcopal em sembla un insult. No tant per als qui no combreguem amb les creences religioses, que també, sinó molt especialment per als cristians i cristianes progressistes.

Si ja és trist que els bisbes més conservadors i reaccionaris intentin negar-nos els nostres drets i llibertats apel·lant a una falsa i molt discutible moralitat. Resulta patètic que ara pretenguin condicionar el vot de la gent fent campanya electoral a favor del PP.

Va home va! Si fins i tot a en Duran, conservador com ell sol, li ha calgut desmarcar-se de les declaracions de la Conferencia Episcopal. Si bé és cert que no afavorien gaire a UDC i les aspiracions de Duran de ser ministre...

La veritat és que els i les creients tenen tot tipus d’idees polítiques, afortunadament no tothom és tan reaccionari com la jerarquia fonamentalista clerical conservadora. Trobo que fora sà que els i les cristianes progressistes fessin sentir la seva veu.

Fora bo arraconar aquesta jerarquia fonamentalista i reaccionaria que no expressa ni representa les idees de la majoria de creients, i que sembla més pròpia de fa 40 anys.

1 vot = 400 €

2008-01-28T15:09:00.000+01:00

400 euros. És això el que val un vot, Sr. Zapatero?
Ja es veu que aquesta promesa del PSOE és una bestiesa electoralista. Cal dir alguna cosa, el que sigui, per no perdre en aquesta escalada de verborrea i promeses enfrontades amb el PP.

Després potser no caldrà complir les promeses oi, Sr. Zapatero? La darrera legislatura el govern ha incomplert la majoria de promeses que havia fet. Per què aquesta vegada hauria de ser diferent?

El govern de ZP i el PSOE ja no sols treuen pit perquè la darrera legislatura van estalviar i ara tenen superàvit, ara a més a més, treuen pit perquè han decidit repartir uns calerons si tot els va bé...

Tant és si van escatimar el finançament destinat a polítiques socials com la Llei de la dependència. Els xecs son molt més vistosos i surten millor a la foto.

I que passa si ja no sabem que dir ni que inventar-nos per a fer el xec? Doncs no res, repartim diners, tothom igual i en pau.

I no ens caldrien aquests diners per a tirar endavant noves polítiques socials, que falta ens fan, la pròxima legislatura? Vol dir que anem sobrats quan som a la cua d’Europa en despesa social?

Si no en teníem prou amb el xec nadó, ara el PSOE demostra la seva falta de criteri i d’imaginació amb la promesa de repartir 400 euros de manera indiscriminada. Ni tant sols han fet l’esforç d’imaginar en què podrien destinar el xec! Per a què? Qui és el llest que no vol 400 euros?

El PSOE i Zapatero subestimen a la gent. Pensen que ens poden comprar, a darrera hora i a preu de saldo.

Quantes ocurrències i animalades haurem de suportar fins al 9 de març? Ja cal que ens carreguem de paciència.

L'ecologia, una falsa contradicció.

2008-01-25T15:50:00.000+01:00

Ahir, al Polònia, a en Saura li explotava el cap davant la mirada atònita d’en Joan Herrera. El motiu, la llum de la bicicleta d’Herrera i la suposada contradicció entre ecologia i legalitat.

Fora de l’anècdota i de que no deixa de ser un gag amb més o menys gràcia, hi ha gustos per tot. És cert que el debat de fons d’aquest gag respon a una idea gens banal.

L’esquetx parteix del supòsit fals però àmpliament estès que l’ecologia ens fa entrar en contradicció.

En aquest cas concret la contradicció es produïa amb la normativa de la bicicleta però en el fons, la idea subjacent és que l’ecologia ens fa entrar en contradicció amb la manera com avui funcionen les coses, i molt especialment amb l’economia.

Hi ha la falsa creença que l’ecologisme atura el creixement econòmic, que va en contra del progrés i l’economia. En realitat és just al contrari.

Hi ha dos tipus de polítiques possibles, les verdes o les grises. Parlar d’economia sense parlar d’ecologia és irresponsable. Economia i ecologia ja no es poden separar. Qui no ho entengui està hipotecant el futur de les properes generacions.

No son les polítiques ecologistes les que van contra el progrés sinó les velles polítiques que no miren pel futur.

L’economia i la societat del futur han de ser necessariament ecologistes o no seran, perquè el món haurà fet un pet abans.

Amb tot, haig de dir que m'ho passo molt bé veient el Polònia. Trobo que és sa que la gent siguem capaços de riure dels nostres polítics, sempre amb respecte, està clar.

Matins punt què?

2008-01-24T15:49:00.000+01:00

Últimament, en Josep Cuní s’està cobrint de glòria amb el seu programa Els Matins de TV3.

No és la primera vegada que m’expresso en contra de la frivolitat i la burda manipulació que practica aquest programa a partir de les preguntes a l’audiència, Matins punt SI o NO.

És clar i meridià que la majoria de preguntes plantejades difícilment poden tenir per resposta un si o un no rotunds.

No cal ser un entès per veure que segurament, la resposta de la majoria és troba en algun punt entremig del si o el no. Hi ha molts tons de gris a la vida Sr. Cuní.

A banda però, resulta també evident que la formulació de les preguntes no és gens innocent. No vull dir amb això que no es puguin expressar opinions, tots ho fem d’alguna manera.

El que no em sembla lícit és que emmascarin les opinions de suposada objectivitat a partir d’enquestes absolutament manipulables i de fet manipulades des de l’inici, amb la pròpia formulació de la pregunta. Aquí se’ls veu massa el llautó Sr. Cuní i no fa fi.

La darrera atrocitat en forma de pregunta:

Creieu que hi ha tracte de favor amb els immigrants a Catalunya?
La resposta de l’audiència era contundent: el 95% va dir que SI.

Però no acabo d’entendre... a quin tipus de tractes de favor fa referència la pregunta?

Quan parla d’immigrants, vol dir els qui han vingut en pastera o els qui han arribat en classe turista i estan fent estudis de màster?

No li sembla lleig fomentar el fals estereotip de que els immigrants prenen no se què a no se qui?
Que és el que està preguntant exactament Sr. Cuní? O el que és pitjor, que és el que està pressuposant i insinuant a l’audiència?

El CJD7 ja té 20 anys!

2008-01-18T13:52:00.000+01:00

Des de 1988 que el CJD7 dona guerra... i que continuï així per molts anys, mínim 20 anyets més!

Felicitar tothom que d'una manera o altra participa al Consell i, molt especialment a la gent del secretariat (també a tu Pauet), que treballen molt i molt bé.

Si voleu fer algun comentari al bloc del CJD7, pel 20è aniversari... AQUÍ.

Secres, donar-vos les gràcies pels bons moments que compartim, entre ells la festa d'ahir.

Rajoy amb Pizarro i Zapatero amb Duran...

2008-01-16T10:28:00.000+01:00

Gallardón, exclòs de la llista del PP a les Generals, plega de la política. Sembla que en certa manera es repeteix la història, tal com passà amb Piqué.

Avui, torna a ser palès que el PP cada dia escora més cap a la dreta radical, prescindint de els membres del partit menys extremistes i avançant ineluctiblement cap a les postures més ràncies de la dreta.

Ja cal que ens calcem, és cert, però calma. És hora de mantenir el cap clar. El que no ens podem permetre de cap manera és que la deriva a la dreta del PP ens avoqui al parany d’un vot de centre que ni ens satisfà ni ens representa a la gent d’esquerres.

Un vot d’utilitat al PSC-PSOE, per evitar el PP més ranci, és anar enrere i fer el joc a la dreta, és carregar-se les aspiracions de la gent d’esquerres.

EL VOT ÚTIL ÉS DEL TOT INÚTIL SI NO ET REPRESENTA!
La solució per encarar la deriva progressiva cap a la dreta no és pas votar postures de centre sinó votar l’esquerra de debò. Votar noves polítiques d’esquerres, polítiques ambicioses però realistes i viables.

Zapatero no pot ni vol tirar endavant polítiques realment d’esquerres. Un PSOE amb les mans lliures continuarà fent polítiques de centre, continuarà mantenint el model econòmic heretat del PP i prometent xecs en comptes de drets. De fet, Zapatero ja ha expressat el seu desig de negociar de manera preferent amb la dreta catalana. És així com el PSOE espera fer polítiques progressistes? Amb Duran Lleida? Ja es veu que alguna cosa no rutlla...

La gent d’esquerra hem de fer pinya. Cal que l’alternativa d’esquerres, ICV-EUiA a Catalunya i IU a l’Estat, creixin i guanyin influència. Tenim un projecte d’esquerres potent, innovador i ambiciós. Ara cal que el 9 de març, la gent d’esquerres ens expressem alt i clar per tirar-lo endavant.

S'apropa el 9 de març

2008-01-07T12:45:00.000+01:00

"A mesura que ens apropem a la cita del 9 de març s'incrementaran les veus que voldran reduir les eleccions a una tria entre PSOE i PP, mentre que el més rellevant no és per quant guanyen els socialistes, sinó qui guanya influència i qui en perd, així com si des de Catalunya s'opta per un xec en blanc o per l'exigència, tant des d'un vessant catalanista com des d'una perspectiva d'esquerres i ecologista."

Així comença l'article d'en Joan Herrera, Catalanisme d'esquerra, publicat ahir diumenge al diari Avui. Un article on el candidat d'ICV al Congrés situa els principals reptes de la propera legislatura, des d'una perspectiva catalanista, d'esquerres i ecologista. Certament molt recomanable.

A banda, aprofito per recomanar també el bloc d'en Joan Herrera. Un bloc que vol ser, tal i com diu ell mateix, un espai de trobada.

Realment, la blogsfera ens ofereix unes possibilitats de proximitat que cal aprofitar.

Bones festes i bon any 2008!

2007-12-27T11:16:00.000+01:00

2007-12-17T10:58:00.000+01:00

El PP hi guanya molt amb l'abstenció de la gent d'esquerres i, el PSOE amb el seu desplaçament cap al centre, no fa altra cosa que indignar i en alguns casos desmobilitzar part del seu electorat menys moderat.

Esperem que aquest electorat d'esquerres trobi en IU-ICV l'alternativa.

En aquestes eleccions, IU-ICV té un paper fonamental per evitar la victòria de la dreta, ja sigui de la dreta rància del PP o d'aquesta "dreta" descafeinada en que darrerament s'ha convertit el PSOE.

Sincerament espero que la gent d'esquerres no es deixi endur per la decepció i caigui en el parany de l'abstenció.

Necessitem evitar una victòria del PP és cert, però al mateix temps, necessitem evitar la victòria d'aquest PSOE descafeinat i per tant cal fer créixer una alternativa d'esquerres que recordi al PSOE les polítiques d'esquerra que volem.

Un PSOE amb majoria no fa polítiques massa diferents de les que pot fer el PP. L'única garantia d'un govern d'esquerres de debò a nivell estatal és IU-ICV.

L'abstenció, per molt crítica que sigui, no fa altra cosa que perjudicar als qui volem polítiques estatals d'esquerres, i en Rajoy i els seus es freguen les mans cada vegada que escolten les pifies d'en Zapatero.

Sols optar de manera decidida per IU-ICV permetrà tirar endavant un govern realment progresista, no en tingueu cap dubte.

Impost sobre el Patrimoni

2007-12-10T14:17:00.000+01:00

Pel que fa a la qüestió de l'Impost sobre el Patrimoni, l'article de Carlos Sánchez, Quién pierde y quién gana con la supresión del Impuesto Patrimonial en España em sembla molt esclaridor. Us l'adjunto a continuació.

Si fa no fa ve a confirmar el que ens temiem, que els qui més tenen tornen a ser els més beneficiats amb la reducció d'impostos.

També aprofito per recomanar-vos la Revista SinPermiso.

Quién pierde y quién gana con la supresión del Impuesto Patrimonial en España
Carlos Sánchez

09/12/07

Ya no hay dudas. El Impuesto sobre el Patrimonio pasará a la historia tributaria de este país en la próxima legislatura. Los dos únicos partidos con posibilidad de gobernar (PSOE y PP) ya han anunciado formalmente su desaparición aduciendo idénticos motivos: recae sólo sobre las rentas medias, es una antigualla que sólo existe en Francia y en España en el conjunto de la Unión Europea, ya no sirve como instrumento de control de rentas y, sobre todo, es un claro ejemplo de doble imposición (se grava dos veces la misma base imponible).

¿Es esto cierto? ¿Son las clases medias las que realmente pagan los 1.400 millones de euros que recaudan cada año las comunidades autónomas en concepto de Impuesto de Patrimonio? A la luz de los datos no parece que las cosas vayan por ahí.

Veamos. Según la Memoria de la Administración Tributaria correspondiente a 2005 -última publicada-, 920.676 contribuyentes declararon el Impuesto sobre el Patrimonio. La cifra está estancada en el entorno de los 900.000 contribuyentes desde que en el año 2000 se estableciera la exención de la vivienda habitual hasta un valor máximo de 150.253,03 euros, lo que provocó una disminución considerable del colectivo de declarantes (-11.4%). Quiere decir esto que apenas el 5% de los ocupados (sobre los que en principio recaen las obligaciones tributarias) declara el Impuesto sobre el Patrimonio.

¿Pero pagan todos los contribuyentes por igual? Evidentemente que no. Tiene razón el presidente del Gobierno cuando afirma que ese tributo recae sobre las clases medias, al menos en número, pero olvida decir que quienes realmente pagan el Impuesto sobre el Patrimonio no son las clases medias, sino los más ricos, por lo que serán ellos, por lógica, quienes más se beneficien de una supresión total. Veamos de nuevo. La Memoria Tributaria dice que los declarantes con un patrimonio neto inferior a 400.000 euros representan nada menos que el 72,1% del número total de contribuyentes (se supone que ahí están las clases medias).

Sin embargo, y aquí está la paradoja, esos contribuyentes (las clases medias) aportaron únicamente el 24,8% de la base liquidable total, que no es otra cosa que la base imponible menos las deducciones. Es decir, que tres cuartas partes de los declarantes aportan únicamente la cuarta parte de la recaudación.

Un impuesto de ricos

¿Quiénes pagan, por lo tanto, el impuesto? Pues, evidentemente, los más ricos. El 6,5% de los declarantes, es decir aquellos que cuentan con un patrimonio neto superior al millón de euros (sin incluir las deudas) aporta nada menos que el 41,6% de la base liquidable, por lo que serán ellos -quienes cuentan con un patrimonio superior al millón de euros- los que tienen más motivos para estar felices.

Desde luego, no sólo ellos. El tramo más alto de la pirámide del impuesto, es decir aquellos contribuyentes con un patrimonio superior a los 10 millones de euros -1.663 millones de pesetas- serán los más beneficiados. Y es que, como dice la Memoria Tributaria, los 727 contribuyentes que se encontraban en este intervalo en 2005, los cuales representaron menos del 1 por mil del total de declarantes (sí han leído bien), generaron nada menos que el 4,8% de la base liquidable del impuesto, con una media cercana a los 19 millones de euros por contribuyente, cifra que es 61 veces superior a la media global, la cual se situó en 311.164 euros.

Como se ve el nivel de dispersión del impuesto es elevada. La media de patrimonio por declarante son 311.164 euros, pero el patrimonio de los más acaudalados –también como media- es de 19 millones de euros. Unos y otros, sin embargo, se verán beneficiados de la misma manera por la eliminación del impuesto.

Dichos en otros términos. Los contribuyentes con un patrimonio situado entre 110.000 y 200.000 euros pagan al Fisco entre 84 y 155 euros cada año. Por el contrario, quienes cuentan con un patrimonio superior a un millón de euros e inferior a dos millones, pagan a sus respectivas haciendas autonómicas entre 8.136 euros y 22.163 euros. Pero es que quienes tienen un patrimonio superior a los 10 millones de euros tienen una cuota media a ingresar de 111.205 euros. Como se ve, a unos ganarán más que otros con la supresión del Impuesto sobre el Patrimonio. Unos dejarán de pagar 100 euros y otros 100.000.

Habrá quien piense que lo injusto del Impuesto sobre el Patrimonio es que hay que tributar por la vivienda habitual, que ya está suficiente gravada por las tasas municipales, el IVA o el Impuesto de Trasmisiones Patrimoniales. Eso es cierto, pero estamos, de nuevo ante una verdad a medias.

Fondos de inversión y acciones
Los inmuebles urbanos (donde se supone que vive el contribuyente) representan apenas el 55% de la base imponible del tramo de declarantes con menor patrimonio, el resto lo componen, fundamentalmente, depósitos bancarios y fondos de inversión. Lógicamente, el peso la vivienda propia respecto del patrimonio evoluciona en sentido decreciente a medida que aumenta la riqueza del individuo, hasta el punto de que en el tramo de los más ricos -10 millones de euros- la vivienda ni siquiera aparece entre los tres principales elementos del patrimonio. La primera fuente de riqueza de los más ricos son los fondos de inversión; la segunda, los valores de renta variable y la tercera ‘otros bienes y derechos’. Estas tres fuentes de renta son las que ahora no se gravarán por la eliminación del Impuesto sobre el Patrimonio.

Habrá quien piense que el Impuesto sobre el Patrimonio es injusto fundamentalmente porque es extremadamente costoso. Veamos los datos. El tipo efectivo de gravamen (no el nominal, ya que hay que tener en cuenta el juego de deducciones) se sitúa en el 0,421%, pero con una característica fundamental: el impuesto es progresivo, por lo que pagan más los que más tienen como, por cierto, proclama la Constitución."

Carlos Sánchez es un periodista económico español que escribe regularmente en el periódico digital El Confidencial.

El Confidencial, 5 de diciembre 2007

ZP ens hipoteca el futur

2007-12-04T08:00:00.000+01:00

Anem cada vegada pitjor. L’anunci del president Zapatero, que suprimirà l’impost sobre el patrimoni, com una de les primeres mesures de la pròxima legislatura, és indignant i suposa la consolidació d’una política fiscal i econòmica que en res no es diferencia ja de la del PP.

Altra vegada, el Sr. Zapatero ens recorda que els seu govern té superàvit. Potser caldria recordar al govern de Zapatero que continuem molt i molt lluny de la mitjana europea en despesa dedicada a polítiques socials. Que les necessitats socials de la gent no estan en absolut satisfetes i que per tant l’estalvi del seu govern no té justificació ni raó de ser.

Sembla que no hi ha manera que el PSOE entengui que no volem que continuï amb aquesta política rància de reducció d’impostos, una política que ningú ha demanat i que en canvi ens hipoteca el futur. Una política pròpia d’Aznar.

Que cal fer perquè el PSOE deixi de donar joc al PP? Que cal que passi a Espanya per a que els partits del govern deixin de ser de dreta o de centre-dreta? On ha quedat l’esquerra? Em penso que la falsa idea del vot útil i té molt a veure.

Els conservadors ens han guanyat la partida i res no canviarà fins que els PSOE no se’n adoni que amb aquesta política cada dia més dretana hi té més a perdre que a guanyar. Fins aleshores la gent d’esquerres continuarem del tot venuts i abandonats.

L’altra opció, fer créixer l’alternativa d’esquerres a nivell estatal, tot i que amb el sistema electoral actual no és una empresa fàcil.

Tant debò la gent d’esquerres deixi de votar amb por, optant pel vot útil per evitar el PP, i comenci a votar massivament a aquell qui el representa. Com a mínim seria un toc d’atenció ben merescut per als qui en el govern han oblidat que eren d’esquerres.

Si la deriva a la dreta del PSOE continua al ritme actual, no caldrà esperar gaire per a que PSOE i PP siguin el mateix.

Ja cal que fem alguna cosa per evitar-ho.

Baixar els impostos no és cap ganga

2007-11-28T12:35:00.000+01:00

No és la primera vegada que en aquest bloc, faig referència a la idea que baixar els impostos no és cap ganga.

Si bé és cert que d’entrada, quan ens diuen que pagarem menys impostos i disposarem de més diners, la idea resulta atractiva. Cal tenir molt present els paranys que s’amaguen darrera de la baixada d’impostos.

Quan en Sr. Rajoy diu a les dones treballadores que ens reduirà els impostos per ajudar-nos a la conciliació, no ens diu que probablement l’efecte de la seva política d’impostos serà just el contrari.

Menys recaptació representa menys pressupost per a polítiques socials, entre elles totes aquelles que fomenten i ajuden a la conciliació; menys escoles bressol, menys equipaments i serveis públics per als infants, menys ajuts escolars i beques... en definitiva, menys suport públic a la conciliació de la vida laboral amb la familiar.

Les dones treballadores que amb Rajoy pagariem menys impostos de fet i sortiriem perdent perquè també amb Rajoy haurem de pagar serveis privats d’escola bressol, serveis privats de cura dels fills, serveis privats d’activitats lúdiques per als infants, SERVEIS PRIVATS I PRIVATIUS per a tot.

I a més a més, com sempre que en Sr. Rajoy proposa alguna política econòmica, les més perjudicades i les més enganyades són les dones treballadores amb menors ingressos, les qui necessiten més serveis públics a preu públic.

Però al Sr. Rajoy i al PP tan li fan les penúries de la gent, juguen sense cap escrúpol amb les percepcions dels qui tenen menys i necessiten més. Aprofiten les dificultats de la gent per arribar a final de mes, i els ensenyen la pastanaga d’una reducció d’impostos.

El PP crea la il·lusió de que les treballadores disposarem de més recursos quan en realitat la pretensió del PP és reduir els serveis i polítiques socials, perquè els rics del PP no necessiten aquests serveis, ells ja van a la privada més elitista.

Així, enredant a la gent humil, la classe benestant de la dreta aconsegueix estalviar-se un bon pessic i pagar menys impostos. Perque per cada euro que pugui disposar la senyora Maria del seu petit sou, quants milers d’euros s’estalviarà la Sra. adinerada del PP?

I a canvi, la senyora Maria hi perd, hi perd molt, potser perd la plaça de la seva filla a l’escola bressol mentre que la Sra. Adinerada del PP sols hi guanya.

Les polítiques de la dreta tenen un cost elevat per a la majoria de la ciutadania, no deixem que ens enredin amb la pastanaga.

Idees 2008, participa al programa d'ICV

2007-11-23T09:43:00.000+01:00

La gent d'ICV tenim la ferma convicció que les persones han de ser les protagonistes de la política.

La participació no és ni pot ser un instrument de màrqueting. No es tracta només d’apropar la política a la ciutadania sinó que aquesta en sigui la protagonista. Per això, ICV obre l'elaboració del programa electoral per a les eleccions generals de 2008.

Us convidem a participar en el nostre programa i compartir propostes.

Catalanisme: ni es funda ni es refunda

2007-11-21T14:40:00.000+01:00

El catalanisme ni es funda ni es refunda. És més, no es pot parlar de catalanisme en singular sinó de catalanismes en plural. Perquè cada un de nosaltres, el conjunt de catalans i catalanes, vivim i entenem la propia catalanitat de manera singular, a la nostra manera.

No és lícit que el Sr. Artur Mas i CIU es vulguin apropiar d'un sentiment que ens pertany al conjunt dels qui ens sentim de Catalunya.

No es lícit que ens vulguin enredar fent-nos creure que els pertany el què hem construït conjuntament. Les identitats que continuem reconstruïnt cada dia els catalans i catalanes.

El catalanisme ni es funda ni es refunda, el fem tots i totes, plegats.

Benvolgut Anònim:

2007-11-19T15:47:00.000+01:00

Els darrers dies, una persona anònima s’ha dedicat a propinar insults de manera indiscriminada en diversos blocs de gent d’ICV. A banda que em semblen fora de lloc tant el contingut dels missatges com les seves formes, el que realment m’indigna és que aquesta persona s’amagui en l’anonimat.

Quan un expressa una postura tant contundent contra algú altre, el mínim que pot fer és donar la cara i permetre la rèplica. No és cap mostra de coratge ni valentia l’insult gratuït i anònim, no té cap mèrit.

Benvolgut Anònim: potser que aprenguis alguna cosa dels qui expressen les seves idees i es posicionen a cara descoberta.